ABerga tenim un passat extraordinari del segle XIX i malauradament molt poc estudiat. El present, des de la mort del dictador Franco, és molt caòtic i d’anar fent, i el futur, per desgràcia, el veig molt negre, si no s’hi posa remei aviat. El segle XIX, en la guerra contra Napoleó, Berga no fou mai ocupada pels francesos, va esdevenir la capital de la Catalunya en lluita contra l’invasor francès. Manresa fou ocupada i una impremta manresana amb carro fou traslladada a Berga. Berga va ser el lloc on es van imprimir diversos llibres aquells temps. Potser el més important, per a mi és clar, fou l’excomunió de Napoleó. Napoleó havia ocupat Roma i es va proclamar rei de Roma, i el sant pare el va excomunicar. El llibret imprès a Berga va ser fet l’any 1812, el mateix any que les Corts de Cadis van aprovar la primera Constitució Espanyola. Els carrers de Berga bullien de gent i van témer que podrien ser ocupats, els van evacuar i tot, però per sort això no va passar mai. El baró de Maldà feia un dietari de tot el que passava, estava instal·lat al palau de la plaça de Sant Joan. Aquest dietari, gràcies a Max Canher, fou publicat per l’editorial barcelonina Curial. Conté tres volums quasi íntegrament dedicats a Berga i rodalia, text que hauria de ser de lectura recomanada pels nostres mestres a les seves respectives escoles.
L’any 1833 va morir Ferran VII (un dels més calamitosos reis borbons que mai hi ha hagut a Espanya). Els carlins, seguidors del pretendent Carles V, van establir la capital del Principat de Catalunya a Berga, on hi havia una munió de bisbes catalans i àdhuc espanyols, Sant Francesc fou mestrança d’artilleria... personal consular de diverses nacions es va establir a Berga, es va fer moneda carlina, el primer dibuix conegut de la Patum fins ara és la que publica Sagarra al seu llibre sobre la primera de les tres carlinades. El primer llibre vindicatiu de Carles V va ser editat a Berga per l’antic rector de la Universitat de Cervera, mossèn Torrebadella (per cert, era de Casserres). Berga era plena de forasters, tornava a tenir representants diplomàtics i van fer fins i tot un simulacre d’universitat a la Portella. Ara la guerra Carlina, la primera de les tres que hi va haver, va acabar com el rosari de l’aurora. Els mateixos carlins empresonaren i després assassinaren el seu capità general, el comte d’Espanya, que van llençar amb una pedra lligada al coll al pont de l’Espia. El general carlí Cabrera va abandonar el Maestrat i es va establir a Berga, on va intentar aclarir com va anar la detenció i assassinat del comte d’Espanya, però en arribar Espartero, va emprendre la retirada cap a França sense presentar batalla per impedir que els liberals d’Isabel II entressin a Berga.
Anys més tard va venir l’èxit amb la mineria i el tèxtil, llavors l’economia berguedana va rutllar durant uns quants anys, però avui Berga fa tota la pena del món, hi ha qui es pensa que només xerrant de la Patum es poden arreglar les coses... i és un exemple clar i contundent Queralt, amb els edificis de propietat exclusiva de l’Ajuntament berguedà (des de l’any 1974) on no s’hi ha posat ni una sola teula (sort que els dos darrers capellans custodis, Ballarín i Barniol, van salvar i dignificar l’església i annexos...), ah!, i el santuari encara no té aigua corrent clorada i apta per al consum humà (la primera comissió per portar l’aigua és de l’any 1914). En fi, que de ser la capital de Catalunya dues vegades el segle XIX, avui està com està. Què hi farem!
