Quiosc Regió7

Regió7

Josep Camprubí

EL CROQUIS

Josep Camprubí

Canvi climàtic, lingüístic i fronterer

No parem de rebre males notícies sobre el canvi climàtic. Hi ha, per descomptat, els negacionistes de sempre que se n’enriuen i que asseguren que tot allò que se n’està dient és fals i que sempre hi ha hagut anys de molta calor i d’altres de no tanta, així com temporades de molta pluja i períodes més o menys llargs de sequera. Això és cert, evidentment, però la gran diferència és la freqüència i la intensitat d’aquestes alteracions respecte del que podríem anomenar la normalitat climàtica. Aquests dies, els entesos –no els comentaristes d’estar per casa sinó els especialistes de l’Organització Meteorològica Mundial– han fet públic un informe titulat «L’estat del clima a Europa» que és realment preocupant. En resum, per exemple, asseguren que a Europa, globalment, l’estiu del 2022 ha estat el més calorós des que hi ha dades, que les glaceres de les muntanyes europees han disminuït de gruix molt notablement, que els desastres naturals dels darrers anys han estat creixents i cada cop seran més greus, etc. Per tant, que per a la població europea els problemes cada any seran més grans. I que l’àrea més perjudicada serà precisament la regió mediterrània. Una vegada més, doncs, cal insistir que el canvi climàtic no és un tema anecdòtic sinó que cal prendre decisions: tant individuals com en l’àmbit públic i polític.

En un dissabte com avui, proper al 7 de novembre, cada any se celebra a Perpinyà una notable manifestació per rebutjar l’anomenat Tractat dels Pirineus. Aquest tractat, signat el 7 de novembre de 1659 entre el rei espanyol Felip IV i Lluís XIV, rei de França, sense cap participació de les autoritats catalanes de l’època, va comportar la separació de la Catalunya del Nord de la resta de terres catalanes. La manifestació, precedida cada any per una gran pancarta on es llegeix «Esborrem el Tractat dels Pirineus», sol ser molt nombrosa i demostra la vigència del sentiment de pertinença a les terres catalanes, malgrat una frontera que ja té 363 anys. La convocatòria d’aquest any denuncia també l’intent de la Prefectura dels Pirineus Orientals d’evitar que es parli en català en els plens municipals d’alguns municipis, com el d’Elna. I reclama igualment que el dia 7 de novembre, com a data reivindicativa que és, sigui declarat festiu a tot el departament dels Pirineus Orientals. Tot el suport, doncs, a aquesta denúncia anual del Tractat dels Pirineus i un suggeriment: visitar la Catalunya del Nord és del tot recomanable. La costa, Perpinyà, les viles i pobles de l’interior, els grans monestirs romànics i tota l’àrea pirinenca formen un conjunt magnífic que no s’hauria d’oblidar.

Preocupa la situació del català, sobretot a Barcelona i entorn, l’àrea que ha rebut massivament les diverses onades immigratòries que han deixat en minoria la població catalana autòctona. El fet és que, constatat el problema, cal treballar per solucionar-lo. L’objectiu és evident: fer del català la llengua necessària per viure amb normalitat al nostre país, un propòsit difícil d’aconseguir sense una consciència clara del problema i la convicció que la llengua catalana és l’ànima de la nació. Cal, doncs, una visible reacció pública i política, però també que tots els catalanoparlants assumim el paper que ens toca: parlar sempre en català i donar suport explícit a les eines bàsiques de qualsevol idioma: l’escola i els mitjans de comunicació en la nostra llengua.

Compartir l'article

stats