Hi ha notícies en les quals els diaris impresos d’Europa, i per tant els catalans, anem inevitablement tard, perquè succeeixen al continent americà, i dins aquestes les que més ens interessen tenen per escenari els Estats Units. Un exemple ben clar, que es visita cada any, és la nit dels premis Oscar: ens llevem amb la llista de guardonats degudament recitada pels informatius de la ràdio i la tele però el diari del dia no la recull, perquè es va imprimir abans del lliurament. En el món de l’esport, els guanyadors dels partits decisius de l’NBA de bàsquet, o la gran final del futbol americà, la Super Bowl, també són absències en el diari de l’endemà. Per a la població en general, el principal desfasament entre allò que saben abans de sortir de casa i allò que trobaran al seu diari es produeix cada quatre anys en les eleccions presidencials. De fet, passa el mateix en els comicis que no són per triar l’estadant de la Casa Blanca, tot i que no solen provocar tanta curiositat. Enguany, però, hi ha un cert interès per saber si les urnes de les eleccions «de mig mandat» a diputats i senadors, celebrades ahir, hauran aplanat el camí al retorn de Donald Trump. No ho busquin en aquest exemplar imprès, que va entrar a màquines quan encara es votava. Busquin-ho a l’edició digital, que té la capacitat de l’actualització permanent. Tot i que, pel que s’estava veient les darreres setmanes, podria ser que molts dels escons en joc no s’hagin decidit en el recompte de la nit passada, i que hi hagi plets, embolics i mals humors per a una bona temporada, si és que no succeeix alguna cosa pitjor. Assistirem a l’espectacle preguntant-nos per què la suposada democràcia modèlica ha deixat de ser-ho, i si realment ho era o només ens ho havia fet creure. Posats a fer, tornarem a pensar que la resta del món hauria de votar els que manen a Washington, de tant com ens afecta. Però en aquest cas també hauríem de reclamar que ens deixessin elegir l’emperador de la Xina.
