Doncs sí, la ciència torna a parlar i mil experts de 40 països afirmen que és el que per desgràcia es veia venir perquè ja és «indefensable». Consideren que no és possible limitar a 1,5ºC l’augment de les temperatures del planeta per evitar els danys més greus, tot i que l’ONU manté que cada fracció de grau pot salvar vides. És per això que l’objectiu de tots els habitants del planeta Terra hauria de ser la conservació de tota la natura i la vida a la nostra casa comuna que és aquest petit planeta «perquè per desgràcia el compte continua augmentant» per als seus residents sense distinció de creences, races, ideologies i nivell econòmic.
És cada cop més necessari llançar iniciatives per controlar el creixement excessiu de les fonts contaminants que contribueixen al desastre, com tots els científics de prestigi han destacat, tenim un procés d’acceleració d’inversions tèrmiques que condueix inexorablement al canvi climàtic. Només hem de veure que Europa s’ha escalfat en els darrers trenta anys al doble del ritme de l’augment de temperatura mitjana a tot el món, malgrat que el continent, en particular la Unió Europea, va reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle un 31% de 1990 al 2020, segons un informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), que adverteix que en cap altra continent ha augmentat tant.
Europa és el reflex viu d’un món que s’escalfa i ens recorda que fins i tot les societats ben preparades no estan segures de les conseqüències dels fenòmens meteorològics extrems. Aquest any, com el 2021, les grans zones d’Europa s’han vist afectades per extenses ones de calor i sequeres, que han alimentat incendis forestals fins al final de l’octubre. És per tot això que Europa hauria de mantenir un bon ritme en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i s’han de fixar objectius més ambiciosos. «Europa hauria de ser un exemple mundial de què es pot canviar i no ho està fent».
Mentrestant veiem que aquest diumenge 6 de novembre, a Sharm al-Sheikh (Egipte) acollirà la Conferència anual del canvi climàtic, COP27. Durant dues setmanes, el món mirarà cap a aquest enclavament a la costa del mar Roig a la recerca de solucions a les eines de crisi i adaptació climàtica. Sobre la taula, la pregunta eterna: Podrem sortir del laberint en què ens hem ficat? Recordem que els policies són la part central de les conferències de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. En ells, un cop a l’any, polítics i organitzacions de tot el món analitzen el que s’ha fet per assolir el gran objectiu de l’Acord de París: limitar l’augment de la temperatura global per sota dels 2 °C tenint en compte els nivells preindustrials. A més, s’estableixen nous acords i compromisos que, per desgràcia, pocs països i lobbys compleixen.
Molts activistes reconeguts com a Greta Thunberg, no aniran a la cimera com a queixa pel poc espai que queda a la societat civil en una zona aïllada i controlada perquè les protestes estiguin lluny de les reunions i els líders polítics. I com no també per la hipocresia d’un esdeveniment crucial per al món i que s’està convertint com sempre en un cúmul de promeses incomplides en un futur cada cop més a prop per la humanitat i el planeta que ens apropa al desastre absolut.
