Per on petarà la Cerdanya? Per dalt o per baix? El debat es repeteix a les sobretaules dels cerdans que pateixen l’actual economia opressiva centrada en el turisme residencial elitista. El turisme que construeix pletes de cinquanta cases la més barata de les quals costa 600.000 euros. El mateix turisme que eleva els preus dels lloguers per sobre dels 800 euros. És un debat que és al carrer, a les terrasses dels bars, a les taules dels joves que estan aixecant una nova veu contestatària a la comarca. Un debat que encara no ha arribat a les institucions amb la urgència que es mereix perquè, com em diu un amic, el problema no es resoldrà fins que siguin els fills dels alcaldes i regidors els que no trobin habitatge i hagin de marxar a viure a la Seu d’Urgell o Guardiola de Berguedà. Això per ara no passa perquè el veto a una casa digne a un preu raonable el pateixen les famílies de nous cerdans que no tenen ni terrenys ni propietats i els cerdans de classe popular de tota la vida que tampoc no en tenen. Com que generalment les famílies dels polítics locals, per allò de l’arrossegament del vot, són de famílies que porten generacions a la comarca, qui més que menys té un pis o casa buida per cedir als fills. De manera que l’angoixa que pateix la població local per accedir a un habitatge va per barris. Si l’economia local petarà per dalt o per baix és com una aposta esportiva. Pot petar per dalt, amb un turisme col·lapsat que ja no interessi ni als segons residents ni als visitants de dia per una comarca buida, sense una societat ramadera i treballadora local de veritat. Pot petar per dalt quan el barceloní s’adoni que a la Cerdanya tan sols hi puja a fer cues per acabar trobant-se el veí de Barcelona. Pot petar per dalt perquè la vall ja no ofereixi l’atractiu d’una realitat cultural ancestral i esdevingui tan sols un aparador de cartró, procés que ja ha començat. Però també pot petar per baix per una comarca amb feines descompensades entre dilluns i divendres i els caps de setmana o entre les temporades baixes i la bogeria de l’agost i la Setmana Santa. Pot petar per baix perquè les empreses, com ja està passant també, no trobin treballadors collats per un equilibri impossible entre els sous baixos i els lloguers prohibitius. Pot petar per baix perquè la societat es buidi de talent, d’entitats, de grups d’acció cultural amb uns joves que no poden viure a la seva Cerdanya i una comarca que tan sols pot atraure famílies benestants amb la butxaca molt plena. O pot petar per dalt i per baix mentre els polítics locals i nacionals fan veure que no passa res.
