Twitter sempre m’ha semblat interessant pel seu ecosistema. Ofereix un espai idoni per connectar-nos. Gent anònima i persones conegudes en un mateix indret, establint converses molt variades. Navegar-hi oferia una certa tranquil·litat fins ara. Els comptes de personalitats, institucions, polítics i periodistes estaven verificats amb una icona de color blau al perfil. Això vol dir que aquestes persones havien estat sotmeses a un procés de selecció bastant rigorós i que la seva identitat era real. Confiar o no en el seu missatge ja és qüestió del receptor.
A tall d’exemple, els explicaré com aconsegueix aquesta verificació un periodista. Hem d’acreditar que treballem per a un mitjà de comunicació oficial, demostrar proves de la nostra activitat allà i aportar documentació d’identitat que mostri que els autors d’aquells textos som nosaltres. Ara, això està a punt de canviar.
Recapitulem. Aquesta ha sigut una «setmana horribilis» per a la plataforma. En set dies, el nou propietari de la plataforma, Elon Musk, ha vist com els anunciants han executat una fugida massiva, que ha justificat amb l’acomiadament del 50% de la plantilla, uns 7.500 treballadors. A Espanya, aquesta reducció s’ha traduït en la cessió dels 26 empleats que la companyia hi tenia. Això ha vingut acompanyat de l’anunci de la implementació de Twitter Blue, un polèmic servei de subscripció de 7,99 dòlars al mes, uns 7 euros. Als usuaris que decideixin contractar-lo, se’ls distingirà amb el segell blau que prèviament es reservava per a personalitats, mitjans i institució. Els que fins ara teníem la verificació, podrem optar a un altre segell. Ara serà gris, estarà més amagat i especificarà que aquell compte és oficial. Però no se li atorgarà a tothom que tenia el blau, segons han apuntat els responsables de la plataforma. Una llàstima. I no parlo dels que es quedin sense cap dels dos, sinó del sistema que s’està fabricant. Qualsevol que pugui permetre-s’ho, podrà obtenir una distinció fins ara clau per identificar fonts oficials. Confusió i caos arreu. Ara el segell no depen de la identitat, sinó dels diners que tinguis a la cartera. A això cal sumar-li que l’algoritme preveu prioritzar els continguts dels usuaris que paguin.
Les noves idees de Musk compliquen la cerca d’informació veraç i condicionen la llibertat d’expressió. Irònicament, Musk criticava els algoritmes, però quan li correspon a ell gestionar la plataforma, els fa encara més inflexibles. Amb el pas dels dies, a Twitter, només «qui pagui, manarà». Qui no ho faci, quedarà rellevat a un segon pla. Ja he vist persones que plantegen marxar de la plataforma. I no els enganyaré, també m’ha passat pel cap. No finançaré un sistema que pretén silenciar opinions.
