Poques coses son tan inapel·lables com la geografia i, a la Cerdanya, la geografia mana. La comarca és una vall natural i això ha fet que, durant mil·lennis, hagi estat una unitat de vida organitzada en pobles amb camins que els comunicaven. El tractat dels Pirineus va trencar l’ordre natural però, malgrat el temps que ha passat, la unitat geogràfica encara manté vigent una bona part de la unitat humana. Els camins menors que comuniquen els pobles travessant la frontera formen part dels fluxos naturals. I entre dos estats units pel tractat de Schengen, impedir-hi la mobilitat és un sense sentit. França ha decidit que aquests camins han de quedar tallats i hi ha impedit el pas de forma barroera, en alguns casos amb pedres i tanques. Al·lega que ho fa per impedir el moviment descontrolat del terrorisme i la immigració. Però, en realitat, l’únic que impedeix és que els veïns que circulen amb el seu vehicle puguin utilitzar el camí més curt per moure’s en la seva vida diària. La immigració pot passar caminant pel costat de les tanques, i el terrorisme no s’aturarà per un munt de runa. En realitat, tallar aquests camins no és una mesura, sinó una mentalitat.
