Si fos conspiranoic de mena (que no és el cas) potser sospitaria que l’eliminació del delicte de sedició és una maniobra recargolada de PSOE i UP per aprofundir i acarnissar la divisió de l’independentisme. Si és així, si es tracta d’una conspiració de les esquerres espanyoles, cal reconèixer que han aconseguit el seu propòsit. I si no, si aquesta no era la idea, la picabaralla és un benefici afegit, no per inesperat menys profitós. ¿Era l’escenari que buscaven Patxi López i Jaume Asens en registrar la proposició de llei que suprimeix la tipificació de la sedició i retoca (però no incorpora, perquè ja hi era des de fa anys) la dels desordres públics? No estic dins del seu cap, però la majoria de polítics són menys maquiavèl·lics del que els atribuïm a misses dites. Tant se val: una revolució fracassada (si té èxit no hi ha judici), que ara mateix pot ser castigada amb quinze anys de presó, amb la reforma ho seria amb cinc anys com a màxim en el pitjor dels casos. Ens n’alegrem? Doncs es veu que no, i la causa del disgust és que allà on la llei actual parla d’«amenaçar», amb el canvi parlarà d’«intimidar»; els que abans deien «em vaig sentir amenaçat pels seus gestos» ara diran que «em vaig sentir intimidat», i els faran cas o no segons el dia, el jutge i les proves. També s’assenyala com a molt greu que on ara es parla d’«incitació» a cometre actes il·lícits, en el futur es parlarà de «provocació, conspiració i proposició» (i es castigarà amb una pena menor). I encara és més pervers que s’inclogui un apartat sobre invasió o ocupació de locals i establiments «contra la voluntat del seu titular» (article 557 bis), que és calcat, paraula per paraula, del text vigent ara mateix (article 557 ter). Siguem clars: el veritable temor és que cap país europeu no concediria l’extradició de Puigdemont i companyia per una acusació de rebel·lió o sedició, però potser sí per una de desordres. ¿La normativa juràssica beneficia els exiliats i modernitzar-la els perjudica? Quina paradoxa.
