Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Sardans

VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Historiador

David Serrano analitza «K.L. Reich»

Recentment el Memorial Democràtic va organitzar una ruta guiada a Manresa per llocs significatius de la vida de Joaquim Amat-Piniella i unes sessions a l’institut Lluís de Peguera amb intervenció de la doctora dels EUA Sara Brenneis, el coordinador de l’any Amat, Josep Alert, i especialment David Serrano Blanquer, professor de la Universitat Ramon Llull, expert en l’obra d’Amat que va conferenciar sobre «Parlem de K.L. Reich». Li interessa la Memòria Democràtica, per dotar d’aquests valors als infants i joves, amb instruments com les assignatures d’història, literatura i filosofia, quan sembla que alguns volen destruir el pensament. Explica que en una reunió de comiat a Jordi Castellanos, un savi i mestre de la Universitat Autònoma, li va fer llegir K.L. Reich: «vVaig quedar absolutament trasbalsat» i en va fer una tesi doctoral. Quan entra en contacte amb el fill d’Amat descobreix la maleta que contenia documents inèdits. Busca companys de captiveri i coneix fins a 200 supervivents. Analitza les 62 seqüències de la novel·la i el seu procés de construcció. La intenció d’Amat era: «Fer una obra mestra que depassi la meva experiència,» per convèncer tothom que mentre a la Terra hi hagi gent capaç del fanatisme inhumà i menyspreu envers els altres, no arribarem pas a formar una societat civilitzada. Volia una obra que entronqui en algun centre de catarsi, tal com fan els personatges de la novel·la per transformar la condició humana.

Amat comença la trajectòria vinculat als ideals de la República: desitjava anar al front, des d’on escriu cartes a la futura esposa que continuarà amb els poemes de l’exili francès i dels camps de concentració nazis, que fixaran un estil i una temàtica. Esperançat en la condició humana, té clar que el seu sacrifici no serà en va. Confessa a l’escriptora Montserrat Roig que «la veritat no la sabràs mai». Les percepcions de cadascú davant de l’horror són diverses: «Tot és fals. Només la ficció deixa de ser falsedat». Opta per una veritat íntima que s’expressa a través dels sentiments i té en compte un anàlisi global de la condició humana mitjançant el mecanisme de la ficció. Un dels problemes inicials és la versemblança perquè ningú es creu els supervivents quan surten dels camps i menys a l’Estat espanyol on predomina una dictadura ferotge, però també li passa a Primo Levi. Coneixedor del llenguatge, la metàfora i les imatges afronta la novel·la defensant la ideologia pròpia, descrivint bé les diverses faccions d’esquerres, que els supervivents llegiran com un testimoniatge. Té la valentia d’explicar la seva història. Estructurat en 18 capítols, escriu de forma novel·lada quan en el món de l’holocaust la ficció està mal vista en general. 62 seqüències desgranades i identificades pel que fa als protagonistes, quan i on va passar. Busca un sentit d’evolució circular amb una gran complexitat i línies simultànies d’acció. Explica l’embrutiment moral dels presos, denúncia l’holocaust, però no esmenta les coses que no l’interessen. S’aprofita de la situació privilegiada que tenia fins que hi renuncia per prestar-se al destí col·lectiu, com a pres que es rebel·la pacíficament contra el sistema concentracionari. Reivindica l’Antoni Garcia que comença el procés d’extracció de fotografies del camp de Mauthausen, abans que Francesc Boix. Distingeix prostitució d’homosexualitat. L’obra explica bé el grau de responsabilitat de la situació disciplinària, on tothom n’és corresponsable. Entre els personatges distingeix: els salvats, els enfonsats, la zona grisa i els botxins. És una novel·la moral que no deixa marge a cap interpretació i vol que sigui una lliçó perquè no es repeteixi mai més.

Compartir l'article

stats