Si el món fos escrit en llapis//podria esborrar la lletra/que vol ferir/podria esborrar mentides/que no cal dir/n’esborraria l’enveja que porta mals/n’esborraria grandeses de mèrits fals…/però és escrit en tinta de mal color/el color brut de la guerra i del dolor/Qui voldria escriure un nou món/més just i net?/Potser que tu i jo ho provéssim/ben valents, lletra per lletra/des del nostre raconet…» És el poema Si el món fos… de Joana Raspall. La coneixeu? Sabeu a quin any va néixer? Al 1913. I va morir al 2013. Va viure una mica més de cent anys! Una vida ben llarga! Imagineu-vos si va tenir temps de fer coses! Però el que més li agradava del món era buscar paraules boniques i endreçar-les per regalar-nos poesies. En va fer un munt! Em penso que encara que en llegíssim una cada dia de l’any no ens les acabaríem pas! Sabeu que a banda d’escriure també va treballar en una biblioteca? S’estimava els llibres amb bogeria. I també s’estimava molt els nens i nenes com vosaltres. Era molt feliç compartint els seus poemes. Tant se val si els llegiu conjuntament amb tota la classe o cadascú en silenci a la butaca preferida de casa. El cas és passar-s’ho bé i tenir ganes de tornar-hi! Llegir és molt guai! Va escriure poesies que parlen d’arbres, plantes, flors i fruits; d’altres que parlen de cucs, girafes, bous i dofins; i encara unes altres que parlen de sentiments. En té una que es titula l’Amistat. Per què no la busqueu i la compartiu amb els companys? Us en parlo perquè els amics també són paraigües. Tots els de 4t, ja m’enteneu, oi? (Icona de picada d’ullet) Els amics ens protegeixen i ens cuiden. Això ja ho sabeu. I la Joana també. I li hauria agradat molt saber que avui, nosaltres, commemorem el Dia del Dret dels Infants reivindicant el Dret al paraigua. Que vol dir viure en un món sense por de ser maltractats. Un món on ningú no us pugui fer mal ni al carrer, ni a l’escola ni a casa. On ningú mai es pugui aprofitar de vosaltres. Un món amable i acollidor. El paraigua ens guarda de la pluja. I també del sol. Us quedaríeu ben parats de veure que en països com a l’Índia, que en alguns indrets en fa molt de sol, hi ha moltes persones que no surten de casa sense paraigua per no quedar fregits com un ou ferrat. De paraigües n’hi ha de tota mena, mides i colors. I n’hi ha de molt bonics. Reivindiquem el vostre dret d’agafar-ne un només per quan caiguin del cel gotes de pluja de veritat. O de triar un para-sol ben gros que us faci ombra quan aneu a banyar-vos a l’estiu a la platja. No volem que hagueu d’agafar el paraigua per protegir-vos de mals tractes, de violència o de la por. Volem un món nou, més just , més bonic, pacífic i acollidor. Gràcies, Joana Raspall, per ajudar-nos a posar paraules per reivindicar els drets dels nostres infants!
