És així el present (i serà el futur) de l’Església, amb comunitats cada vegada més petites, com ho veiem en l’últim informe de la Direcció General d’Afers Religiosos. Així, segons el Mapa Religiós de Catalunya, el nostre país ha perdut 161 temples catòlics en un any.
Tot i que la Catalunya Central té ara 28 centres de culte més que fa 10 anys, (amb 299 centres al Bages), el Principat ha perdut l’últim any, 161 centres.
Catalunya compta amb 7.275 centres de culte de les 15 tradicions religioses diferents, (a la Catalunya Central hi ha 11 confessions i al Bages, 8), segons recull la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Segons aquest recompte, la religió catòlica té 5.795 centres de culte a tot Catalunya, un 80% del total i és la confessió religiosa que més temples ha perdut l’últim any, amb 161 centres menys.
Des de fa uns anys hi ha hagut una disminució dels centres catòlics de culte, així com el de convents i monestirs. Només a Manresa han marxat els Caputxins, les Germanetes dels Pobres, les Paüles i les Serventes del Sagrat Cor.
Amb visió profètica, el jove capellà i teòleg Joseph Ratzinger, el desembre del 1969, ja preveia aquesta disminució al si de l’Església i per això fa 53 anys, deia: «De la crisi actual emergirà una Església que haurà perdut molt. Esdevindrà més petita i haurà de recomençar gairebé des del principi». Ratzinger afegia encara, en relació al futur de l’Església: «Ja no serà capaç d’habitar en molts edificis que havia construït en temps de prosperitat», com es veu en la reducció dels centres de culte a Catalunya, «ja que el nombre dels seus fidels, disminuirà» i per això «perdrà també gran part dels privilegis socials».
Lluny de caure en un cert pessimisme, Razinger deia que, «no obstant això, l’Església trobarà de nou i amb tota l’alegria, allò que li és essencial, allò que sempre ha estat el seu centre: la fe en el Déu U i Tri».
Ratzinger, el futur cardenal i bisbe de Roma, deia l’any 1969, que l’Església, malgrat tot, «tornarà a començar de nou en petits grups, a través de moviments i d’una minoria que tornarà a posar la fe i la pregària al centre de l’experiència». I per això mateix es convertiria en una Església «pobra» que serà «l’Església dels humils».
Ratzinger deia que l’Església en el futur seria «més espiritual», i no s’apropiarà «un mandat polític, coquetejant ara amb l’esquerra, ara amb la dreta», com va passar amb l’Església espanyola durant el nacionalcatolicisme.
Ratzinger deia també que els homes «descobriran en el petit ramat de creients, com una realitat completament nova, com una esperança i una resposta per als qui sempre han estat cercant en secret».
Ratzinger deia que l’Església, com ho podem veure en l’actualitat, es convertiria «en una Església dels més petits». Però al final, com deia també el futur Benet XVI, «quedarà l’Església de la fe», que serà vista «com la llar de l’home, on sempre es troba la vida i l’esperança, més enllà de la mort».
