Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Molet

EL MIRADOR

Jordi Molet

Periodista i Conseller Delegat d'Edicions Intercomarcals

Rivera, Arrimadas i el naufragi

Ciutadans va directament a la deriva. Gairebé tots els sondejos anuncien la pràctica desaparició del grup d’Albert Rivera i Inés Arrimadas. El partit que va irrompre a l’escena política per atacar el catalanisme en tots els seus fronts, que després va tenir l’encàrrec de convertir-se en el contrapès d’Unides Podem en el marc de la nova política que va emergir a Espanya i que havia de trencar el bipartidisme que s’ha alternat en el govern des la Transició fins ara, té vies d’aigua per tot arreu. Ara per intentar salvar els mobles plantegen refundar-lo amb un congrés que faran el gener.

Albert Rivera, que va ser-ne el líder fundacional i l’home que amb cartells electorals desinhibits intentava cridar l’atenció d’electors cansats amb l’statu quo, va deixar la barca quan va veure les primeres glopades d’aigua. Es va adonar que la seva estratègia havia funcionat a Catalunya, però que a Espanya no n’hi havia prou amb embolcallar-se amb la bandera espanyola i en remarcar la seva espanyolitat per sobre dels seus orígens vallesans. Els resultats obtinguts a les eleccions generals de 2019 van demostrar que Rivera havia pres decisions equivocades de forma continuada, i de ser un aspirant a la Moncloa es va convertir en un polític incapaç de remuntar la crisi que en aquells amenaçava el partit.

El 2017, la seva hereva, Inés Arrimadas, havia demostrat també la seva incapacitat per formar govern a Catalunya, tot i haver guanyat les eleccions amb 36 diputats de 135, perquè per arribar a la presidència de la Generalitat hauria hagut d’aconseguir el suport parlamentari d’altres grups, una circumstància que es va demostrar pràcticament impossible per l’estil de fer política del seu grup. Per això es va haver de conformar amb ser la líder de l’oposició, veient com els partits independentistes, que tant havien combatut, eren capaços de posar-se d’acord per governar. Mentre era la líder de l’oposició, Inés Arrimadas es va dedicar a fer performances arreu del territori, sobretot en llocs on els partits independentistes obtenien bons resultats electorals. La tàctica era prou coneguda: Ciutadans avisava mitjans de comunicació amb audiències al conjunt de l’Estat i quan arribaven a la ciutat en qüestió esperaven, desitjaven, ser escridassats per independentistes i entre crits i insults aconseguien la benzina que necessitaven per mantenir encès el foc que els permetia mantenir-se en primer pla.

Però amb el pas del temps ni les actuacions extemporànies d’Arrimadas ni del seu fidel seguidor a Catalunya, Carlos Carrizosa, no han estat capaces de fer-los remuntar el vol i tornar als resultats que havien obtingut a les eleccions de 2017. Actualment tenen 6 diputats de 135 i els sondejos que es publiquen els pronostiquen encara pitjors resultats si les eleccions se celebressin ara mateix.

Però Inés Arrimadas continua amb el to de sempre i sembla com si no s’adonés que la seva gestió com a presidenta del partit des de 2020 no ha servit per redreçar la situació en què el va deixar el seu mentor, Albert Rivera, sinó que a mesura que passa el temps l’ha espatllada. Ara n’anuncia la refundació i que al gener el partit tindrà una direcció bicèfala, una dedicada a la política, que segurament serà liderada per la mateixa Arrimadas, i una altra d’interna que serà ocupada per un secretari general o un coordinador.

La veritat és que ho tenen difícil. L’electorat que algun dia els va veure com una alternativa centrista als governs del PP o del PSOE els ha perdut la confiança, perquè no han aportat res a la política espanyola més enllà de la crispació al Parlament de Catalunya i de les performances a diverses ciutats, com la que van fer a Waterloo davant la casa de Carles Puigdemont.

Compartir l'article

stats