La Policia Nacional va entrar de nit en una masia de Gironella a crits, amb fusells, lots enlluernadores i al trot. Com quan fan intervencions a caus de terroristes o narcotraficants. En lloc de perillosos delinqüents hi van trobar un grup d’il·luminats buscant-se a ells mateixos, o sigui, intentant fer un viatge a l’interior profund de la seva ment. Per descomptat, els vehicles eren diverses substàncies psicotròpiques entre les quals destacava l’ayahuasca, a la qual després em referiré.
Per millor la comprensió d’aquest article, recomano al lector acudir al vídeo que acompanya la notícia publicada a la versió digital d’aquest diari. És un quadre de patetisme. A l’entrada en tromba dels policies sorprèn l’actitud passiva de tots els presents, uns catorze. O bé estaven molt col·locats amb tot el que tenien per allà o volien imitar els primers cristians de les catacumbes, els inventors de la resignació moderna.
Les cròniques periodístiques i algun testimoni ofereixen una història ben rocambolesca. En una casa de pagès de l’interior, una de tantes que espurnegen als nostres camps i boscos, una xaman i un còmplice oferien unes sessions (ells en diuen rituals) en les quals ingerien beuratges, fumaven marihuana (en van trobar quasi un quilogram) i altres potineries. Una font no verificada parla de pipes per fumar verí de gripau, el producte perillosíssim amb el qual l’actor porno Nacho Vidal va enviar (sense voler) a l’altre barri un reconegut fotògraf, José Luis Abad, també a la recerca d’algun dels seus jos interiors.
Com mosques a la mel eren allà atrets sobretot per ingerir una mixtura líquida, amargant, considerada sagrada per alguns indígenes de Sud-amèrica. No és legal, però hi ha defensors, fins i tot científics, de l’ús terapèutic de l’ayahuasca, un alcaloide al·lucinogen. Els seus acèrrims defensors proclamen que és una droga que no proporciona plaer, no crea addicció ni danya l’organisme més enllà d’alguna diarrea o mal de panxa. Alguns detractors defensen el contrari, afirmen que pot arribar a provocar esquizofrènia.
Tornant al vídeo dels detinguts, de seguida tot comença a fer pudor d’un cert socarrim d’estafa i d’actituds sectàries: uns fent de líders i uns altres fent d’idiotes. Els cobraven 140 euros per l’experiència i per persona, la qual cosa són 2.000 euros de guany per vesprada. No hi podia faltar per allà un joc de cartes del tarot o un evangeli dels essenis, uns parents dels macabeus. També hi havia una tenda índia per cremar-hi ves a saber què i un parell d’ovelles amb cara de sorpresa. Hi ha qui es troba pagant 300 euros per un sopar a Can Roca i les seves estrelles, Michelin en aquest cas. Altres pujant tres vegades seguides al Pedraforca i massa introduint-se pels orificis del cos productes estimulants o alteradors de la consciència. Uns cocaïna, altres alcohol i aquests, una mena de mannà, la psicodèlia definitiva i innòcua. Al final, tanta comèdia i dispositius policials per acabar fumant-se un «porret» de maria al mig d’un prat. A Amsterdam valen cinc euros i són legals.
