Aquesta setmana, posats més que a badar, val més que fem un recorregut dels diferents conceptes i àmbits de la paraula evolució per tal de no entrar en comentaris de l’actualitat que ens envolta. Encara que els articles dels badant es refereixen a temes diferents, podem fer una excepció lligant el darrer badant en què comentava la situació del sistema sanitari i tenir un record per ell: «Quan les barbes del teu veí, vegis afaitar, posa les teves barbes a remullar». L’AVE acosta, i molt, Madrid a Barcelona.
Badar en l’evolució ens pot ajudar a trobar aspectes en els quals es pot filosofar, una proposta per no quedar encallats en idees preconcebudes, al cap i a la fi, per créixer. Val més badar envers un concepte neutre que explorar i analitzar les conductes d’alguns lideratges polítics i les repercussions de les mateixes en tots els entorns siguin mundials, europeus, estatals, nacionals i locals, per no anar a buscar líders en l’univers, ja que algun marcià trobaríem que no desentonaria gens en aquest context.
Tot evoluciona i evolucionar va lligat a canvis a partir d’un estat determinat o a un desenvolupament continuat. De fet, es pot evolucionar cap a una situació millor, cap a pitjor i, a vegades, evolucionem molt per quedar igual de com estàvem abans; l’anàlisi dels resultats evolutius pot portar a conclusions diferents, en funció de cada persona dels seus valors i el seu estat emocional.
Una de les primeres idees que associem a la paraula evolució és, clarament, l’evolució de l’espècie humana; el sector marxista seguidor de Groucho Marx, afirma o almenys així es posa en boca seva que, «del no res, hem arribat a les més altes fites de la misèria», suposo que es refereix a la misèria humana, segurament una visió pessimista o d’un optimista ben informat. A primer cop d’ull, podem assegurar que, tecnològicament s’ha avançat i molt!, amb uns canvis accelerats i de creixement quasi exponencial en les darreres dècades; aquesta acceleració tecnològica i del coneixement, fa complicada la seva assimilació individual i la possibilitat que arribi de manera equitativa a tota la població mundial. Provoca uns canvis importants en l’estratificació social i no garanteix la seva adquisició per tothom. La tecnologia pot aportar la creació de la riquesa, si aquesta es reparteix de manera equitativa, ens entren els dubtes. Una gran part de la població sobreviu amb una renda diària al voltant, i a vegades menys, de dos euros al dia.
En l’antiga Grècia, el bressol de la Democràcia, l’exercici democràtic no arribava a tota la població, la majoria de la població, com els esclaus i els ciutadans no lliures, estaven exclosos. En l’actualitat, hem millorat? No està tan clar. La capacitat econòmica, una palanca clau i amagada, influeix en la creació de relats polítics; pensant en Elon Musk, una potència econòmica individual, busca un rendiment econòmic o busca influir políticament? En el seu cas, amb una riquesa superior als pressupostos de molts països.
