Francesc Cambó. L’últim retrat és la biografia completa d’un gran polític, feta per Borja de Riquer, catedràtic emèrit i professor honorari d’Història Contemporània de la UAB. Fins ara hi havia una biografia clàssica de Jesús Pavón; una de més fluixeta, de Maximiliano Garcia Venero, falangista contradictori, que no veia bé el personatge, però li tenia un sentiment de profunda admiració, que era un sentir general a Madrid: alhora que admirat era odiat. Fa uns quants anys en va sortir una altra, que es llegeix bé i ràpid, d’Heribert Barrera. L’extens llibre de Borja de Riquer és un volum de 960 pàgines, publicat en català per Edicions 62, on s’aporta informació nova, que per l’autor fan de l’obra una biografia definitiva. Aporta molta correspondència personal, però queda clar que no ha pogut consultar-la en el seu conjunt. Quan es va morir la filla, Helena Cambó Mallol el 22 de gener del 2021, casada amb Ramon Guardans, es va acabar també la política de mecenatge que el matrimoni havia dut conjuntament a terme per preservar el Llegat Cambó, consolidat amb el lliurament a Barcelona de més de 50 obres d’art del Renaixement italià que havia comprat don Francisco. Mentre l’Helena va ser filla única reconeguda, del seu matrimoni amb Guardans van néixer 14 fills, alguns dels quals sembla que s’han venut part d’aquest patrimoni. Tampoc no se sap del cert si encara disposen de correspondència amagada, però per les seves declaracions es nota que Borja no ha pogut arribar a tot arreu on volia accedir, segons afirma en una entrevista a La Vanguardia.
Francesc Cambó va néixer a Verges el 1876 i va morir a Buenos Aires el 1947. Per damunt de tot, va ser un polític catalanista que volia reformar Espanya per aconseguir l’autonomia, però va fracassar en opinió de Borja de Riquer, així com també ho va fer en l’intent de ser el Bismark espanyol. La Casa Cambó, construïda el 1923, va ser originalment un edifici destinat a habitatge i oficines, que es troba al número 30 de la Via Laietana de Barcelona, projectat per l’arquitecte Adolf Florensa que segueix els plantejaments de l’Escola de Chicago. El 19 de juliol de 1936 amb el triomf revolucionari contra el cop d’estat del General Mola, va passar a ser la seu central de la CNT-FAI. En funció de la política, Cambó va ser també un intel·lectual, escriptor, mecenes i home de negocis. La seva gestió va ser vista amb reticències a Madrid, perquè els líders espanyols no volen que els catalanistes influeixin Espanya. Gaziel considera que Cambó va ser un gran polític europeu amb visió internacional. Borja sap que les Memòries dels polítics s’han de mirar amb pinces, perquè amaguen fets, així mentre en les seves, Cambó justifica el suport a Franco i assumeix la tesi franquista, en la correspondència privada rescatada afirma que una «militarada» seria un fracàs. A L’Arxiu de Palau es conserva una carta de Cambó al rei Alfons XIII, on li planteja la qüestió catalana, i després és traït. Es fa multimilionari amb una operació d’enginyeria financera que el converteix en el màxim dirigent de la Companyia Hispanoamericana d’Electricitat. Com a mecenes inverteix en la Bernat Metge, de clàssics grecs i llatins en llengua catalana per prestigiar la cultura en l’àmbit internacional. La imatge de dirigent conservador i catòlic la reserva a la privacitat, sacrifica la vida familiar per la política, comet infidelitats prou conegudes, la més significativa amb Maria Barrientos, que formen part de les llums i ombres de les seves contradiccions.