Va ser el 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, quan vam veure el Papa plorant. Com cada any (tot i que el 2020 i el 2021 ho va fer en privat, sense gent), el Papa va visitar el monument a la Immaculada, a la plaça d’Espanya, a Roma. Francesc va fer una pregària que es va veure interrompuda per l’emoció i les seves llàgrimes. Va ser quan el Papa digué que li hagués agradat presentar a la Mare Verge «l’agraïment del poble ucraïnès per la pau que portem tant de temps demanant al Senyor». Però malauradament, aquesta pau no ha arribat encara a aquesta terra martiritzada per la invasió de les tropes russes.
Quan Putin va envair Ucraïna el febrer passat, el Papa convocà una jornada de pregària i dejuni per al 2 de març, dimecres de cendra. El Papa volia compartir el seu dolor, «per l’empitjorament de la situació a Ucraïna», perquè, «com jo, tanta gent de tot el món sent angoixa i preocupació» per aquesta guerra.
Les llàgrimes del Papa el 8 de desembre passat davant el monument a la Immaculada m’han recordat la sala de les llàgrimes, al costat de la Capella Sixtina, on una vegada elegit bisbe de Roma, al final del conclave, el Papa va a pregar una estona. Les llàgrimes del Papa en la seva pregària davant la Immaculada s’uneixen als «rius de llàgrimes i de sang» dels ucraïnesos , com recordava Francesc el 6 de març passat.
Les llàgrimes del Papa s’uneixen a les llàgrimes de les dones que han perdut un fill i al plor de les dones que són agredides o que veuen la fam o el fred dels seus petitons.
Les Benaurances, que són com el nucli de tot l’Evangeli, anomenen feliços els qui ploren, «perquè Déu els consolarà» (Mt 5:4). I és que el consol de Déu ens sosté i ens encoratja enmig del dolor i de les llàgrimes.
En aquest temps d’Advent, i sobretot a la pregària de les Matines de la nit de Nadal, ressonen en els nostres cors les paraules del profeta Isaïes: «Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu» (Is 40:1).
Enmig d’una societat amb tant dolor i desconsol, hem d’eixugar les llàgrimes dels qui pateixen i encoratjar els qui ja no poden més. I també hem de manifestar la solidaritat amb tots els crucificats i torturats del nostre món, com ens demana Sant Pau: «Ploreu amb els qui ploren» (Rm 12:15).
Les llàgrimes del Papa van ser molt més eloqüents que les seves paraules, perquè eren unes llàgrimes sortides del cor d’un pare que sofreix per la violència i l’horror que viuen els ucraïnesos. Les llàgrimes del Papa també són una crida a viure el Nadal pensant en els més pobres i desvalguts (com les més de 24.000 persones que atén la Fundació Convent Santa Clara) per compartir amb ells allò que som i allò que tenim.
Les llàgrimes del Papa ens criden a viure un Nadal més auster, deixant de banda les despeses frívoles i supèrflues, per fer costat als qui ploren i sofreixen i als qui han perdut la il·lusió de viure.