L’etern retorn de la grip

Els farmacèutics consultats per aquest diari afirmen que la grip d’enguany és si fa no fa com sempre. Gràcies per tranquil·litzar-nos. Com sempre vol dir com abans de la covid, perquè quasi totes les comparacions s’han de fer amb les dades anteriors al gran parèntesi. Alguns metges han arribat a la conclusió que durant la covid hi havia molts menys casos de grip perquè anàvem per la vida amb mascareta i aquesta impedia l’escampall del virus; la conclusió seria que val la pena emmascarar-se tan bon punt l’autoritat sanitària proclama l’inici de la passa anual; al capdavall, a l’hivern no fa tanta nosa. Però quan fem l’equació i posem en un costat el risc per a la salut, i en l’altre costat la comoditat, el veure’ns les cares, el quina mandra i el què s’han pensat els polítics, sol guanyar la segona part. Si ens engripem ja ho passarem com diu la dita: amb medicaments dura set dies i sense prendre’n dura una setmana. L’acceptació i l’habitualitat no ens han impedit convertir el retorn de la cita epidèmica en una de les notícies de les darreres setmanes, amb alarmes disparades a tots els magazins matinals i il·lustres facultatius amb càrrec de nom interminable avaluant la situació i reiterant fins l’avorriment la recepta coneguda: si són persones grans o estan delicats no s’oblidin de vacunar-se, que és de franc. Veure com ens agafa per sorpresa l’etern retorn dels fenòmens anuals és xocant i també interessant. Pot ser que uns quants mesos bastin per esborrar-nos la memòria? Estem mutant cap a una biologia neuronal piscícola, amb la capacitat de retenció limitada a entre mig minut i dotze dies, segons l’estudi que s’agafi? L’habilitat de l’espècie humana per entrebancar-se un i altre cop amb les mateixes pedres convida a la sospita. O potser ens trobem davant una conseqüència més de la infantilització col·lectiva pròpia de la nostra era: als nens els encanta que els expliquin un cop i un altre el mateix conte, i als adults es veu que també.