Napster, la primera gran eina d’intercanvi gratuït de cançons, va néixer a finals del 1999, un any després que Google, quan ja la majoria de llars d’Estats Units tenien internet. El febrer del 2001 Napster tenia 26 milions d’usuaris. Les denúncies de les discogràfiques per violació de drets d’autor van aconseguir tancar-la al cap d’un any, però el mal ja estava fet. Altres serveis de pirateria en van prendre el relleu. La venda de CD, que va assolir el màxim l’any 2000 (gairebé mil milions de discos), va començar a desplomar-se i ja no va parar. Mentre tot això passava, molts sectors miraven la ruïna de les discogràfiques convençuts que a ells no els podia afectar. Els taxistes, per exemple: internet? Quin mal pot fer internet als taxistes? I llavors va aparèixer Uber. I després va ser possible comprar per internet des de gallines vives fins a semen per fer inseminacions, trobar parella, rebre classes en directe i visitar els principals museus del mon gairebé com si hi fossis. I va quedar clar que no hi ha res que no pugui canviar en el mon digital. Res? Ahir al vespre, les cavalcades van reunir milers de persones als carrers per veure passar els Reis. En principi, no hi ha res que pugui substituir aquest enorme espectacle, perquè pares i fills sempre voldran sortir junts a gaudir de la màgia d’una nit única, física i palpable. Segur. Segur?
Registra't i no et perdis aquesta notícia!
Ajuda'ns a adaptar més el contingut a tu i aprofita els avantatges dels nostres usuaris registrats.
Si ja estàs registrat clica aquí.