Aquest és el títol del llibre del papa Francesc, després de l’èxit de la seva obra anterior, Et desitjo la felicitat, la més popular del papa, amb tretze edicions venudes només a Itàlia.
En el llibre Et vull feliç, el Papa dibuixa un camí concret (per mitjà de quinze passos) per aconseguir la veritable felicitat.
En el primer d’aquests quinze passos el Papa ens convida «a llegir en el nostre interior» i ens exhorta a llegir la vida «amb serenor», per tornar «a entrar en un mateix».
En el segon dels passos, el Papa, que ens recorda «que som únics», ens convida a no deixar-nos «estandarditzar», ja que «no som una producció en sèrie», sinó «únics, lliures».
En tercer lloc, el Papa ens demana que «deixem emergir la nostra bellesa, no la que està d’acord amb les modes, sinó la real», una bellesa que «no s’esvaneix, perquè és un reflex de la bellesa divina».
El quart punt és «aprendre a riure’s d’un mateix», que sempre és molt saludable.
El cinquè és no aïllar-nos del món, «tancant-nos a la nostra habitació (com un Peter Pan que no vol créixer)», sinó que siguem oberts i valents.
El sisè pas és «aprendre a perdonar», perquè tots necessitem misericòrdia.
El setè pas és «aprendre a llegir la tristesa», ja que és una imprescindible crida d’atenció que ens convida a explorar paisatges més rics i fèrtils que la fugacitat i l’evasió.
El vuitè pas és «tenir somnis», per no conformar-nos amb el que ens correspon, «ni empetitir els horitzons».
El novè pas és «no escoltar els qui venen il·lusions», perquè una cosa és somiar i una altra molt diferent fer-se il·lusions.
El desè pas és «ser revolucionari» i anar «contra corrent». El Papa ens adverteix que «en la cultura del provisional molts prediquen que l’important és ‘fruir’ del moment» i que «no val la pena comprometre’s». Per això el Papa ens demana que ens revelem «contra eixa cultura».
A l’onzè pas, Francesc ens crida a «assumir riscos i a no mirar la vida des d’un balcó». El Papa, que ens demana que «no confonguem la felicitat amb un sofà», ens exhorta a «desterrar les pors que ens paralitzen».
En el dotzè pas, el Papa ens encoratja a «alçar-nos quan caiem» i a «caminar en comunitat». I,en cas de caure, «tornar-nos a alçar».
El tretzè pas és «viure la gratuïtat», ja que si hem rebut la vida de franc i «no hem pagat res per ella, tots podem donar sense esperar res a canvi».
El catorzè pas és «alçar la mirada de terra», tenir «ulls brillants, fins i tot en la foscor, no deixar de buscar la llum que sovint portem al cor i alçar la nostra mirada cap amunt».
Finalment, el quinzè pas és recordar que «estem destinats al millor», ja que Déu vol el millor per a nosaltres perquè «siguem feliços».
Un any més, el Nadal que hem viscut ens ha recordat que «l’alegria que Jesús deixa al nostre cor és una alegria plena i desinteressada, no una alegria aigualida». I és que l’Infant del pessebre ens ha portat, cada any, «una alegria que ens renova» i ens fa feliços.