A Manresa som gent d’oblit ràpid, però mirarem de fer memòria per evitar vicis passats. L’oportunitat que tenim com a ciutat de tirar endavant el projecte formatiu que ens proposa la UPC a l’espai de la Fàbrica Nova l’hem de cuidar i, sobretot, treballar, a més de saber en tot moment quin rol hi juga cadascú.
Si fem ús de l’hemeroteca, veurem tres exemples del que suposa per a Manresa prendre decisions pensant més en el dia de la inauguració o de la primera pedra que en el projecte com a eina de transformació.
En primer lloc, el solar de les Saleses, un terreny ben poc útil però famós per convertir-se en un dels solars més cars de la nostra ciutat, una milla d’or en termes mercantils a nivell dels millors eixos comercials, com a conseqüència d’una mala planificació urbanística que ens ha costat vora 14,7 milions d’euros, 35 vegades el que l’Ajuntament havia estimat.
El segon exemple el trobem al tan estimat Casino de Manresa, obra modernista de l’arquitecte Oms i Ponsa que va haver de passar un periple fins a poder esdevenir propietat de l’Ajuntament. La conseqüència, 20 anys de bloqueig i 8,3 milions d’euros que hem hagut d’assumir els ciutadans sense rebre cap explicació, sense cap proposta, amb secretisme i silencis.
El tercer exemple és el de la plaça Bages, on s’inicia un litigi com a resultat d’una llicència de construcció mal concedida per part de l’Ajuntament i després de 15 anys, s’arriba a un acord amb el denunciant per tal de no haver d’enderrocar un edifici amb 10 habitatges malgrat haver perdut davant del jutge. Finalment, es tanca el conflicte amb un cost d’un milió d’euros. Deixarem la plaça de la Reforma i el Museu del Barroc per a una altra ocasió.
Això ja està fet, i no podem tornar enrere per arreglar-ho. Però cal que en prenem nota per no repetir els mateixos mals vicis en el projecte de la Fàbrica Nova. En aquest sentit, ens preocupa que l’Ajuntament malgasti recursos quan encara no tenim un projecte concretat. És la UPC qui ha de liderar el projecte i el consistori ha d’exercir el paper de facilitador. Alhora, el consistori s’ha de centrar en l’adequació i transformació de l’entorn. Si volem que aquest projecte transformi la ciutat, necessitem la universitat com a pol d’atracció de talent i negocis però també bons accessos, habitatge, comunicacions, un entorn amable i segur, una millora de l’aparcament públic a la zona, qualitat de vida, i caldrà fer un esforç ingent per relligar els barris adjacents. Aquesta feinada només la farem si col·laborem, no ens precipitem i treballem incansablement però tenint memòria. Benvinguda la nova vida a la Fàbrica Nova, benvinguda la ciutat del coneixement i el talent, benvinguda la transformació de Manresa i benvingut el futur. Som el cor de Catalunya i l’hem de tornar a fer bategar!