Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya l’any 2022 hi havia 9,5 milions de persones més grans de 65 anys el que representa un 20% del total de la població. Les estimacions de l’INE per als propers decennis indiquen que l’any 2030 s’arribarà al 22,8%, l’any 2040 al 27,4%, l’any 2050 al 30,4%, i anirà augmentant progressivament si abans el planeta Terra no ha fotut un «pet». Per tant, cal planificar i invertir per poder arribar a la vellesa amb la dignitat que les persones es mereixen. És una obligació dels polítics i dels governs legislar per millorar la qualitat de vida de tothom però fonamentalment les persones grans per ser més vulnerables.
El 8 de març, Dia Internacional de les Dones o també Dia de la Dona Treballadora, cal no oblidar a les dones grans. Les estadístiques ens mostren que les dones tendeixen a viure més anys que els homes però malauradament en unes condicions econòmiques pitjors. Les dones grans pateixen una triple discriminació: a causa de l’edat, del gènere i del seu poder adquisitiu.
Moltes dones s’han vist obligades a exercir de cuidadores de familiars dependents i han hagut de renunciar a la seva vida laboral. Un rol no reconegut socialment ni laboralment. Voluntarioses dones que avui cobren una pensió indigna.
A Espanya les dones jubilades cobren de mitjana un 32,5% menys que els homes. Una diferència que sobrepassa els 5.000 euros a l’any. Un 63% de les dones pensionistes perceben una prestació inferior als 1.000 euros mensuals. Cal acabar amb la bretxa de gènere.
Un altre dels reptes pendents d’afrontar és la solitud de les persones grans. Persones d’edat avançada que pateixen aïllament social i pèrdua de qualitat de vida. A Espanya hi ha 2 milions de persones més grans de 65 anys que viuen soles, entre les quals un 70% són dones.
La societat sovint s’oblida dels valors de les dones grans. Dones grans que ahir havien de treballar a la fàbrica, criar els fills, cuidar la llar (cuinar, rentar, planxar...) i a més ajudar als seus familiars més grans. Dones grans que avui ja jubilades, amb unes condicions físiques més feixugues, continuen cuidant de la llar, ajudant als familiars, tenint cura dels néts, i que malauradament quan elles necessiten ajuda sovint es troben soles. Amb els anys la mentalitat masclista ha anat canviant i s’ha avançat en qüestions com la conciliació familiar , el compartir les tasques de la llar, criar conjuntament els fills... però encara queda força camí per recórrer.
Les persones a mesura que envelleixen disminueixen les seves facultats. Ningú se n’escapa, però els estereotips estètics persisteixen : la dona amb arrugues se la considera una persona vella mentre que l’home amb arrugues se’l considera una persona madura. A la dona gran se l’hi continua exigint que sigui atractiva, sexi i que faci goig, mentre que l’home gran si és panxut, calb, i groller, això el fa més mascle.
El proper 8 de març –i cada dia de l’any– no oblidem a les dones grans. Tal com diu el títol d’una exposició «Dones grans, grans dones». L’experiència, la saviesa i la bondat de les dones grans són un capital humà que no es pot ignorar.