Tothom sap què és un orgue, però sabem realment com funciona? Els orgues són la unió perfecta entre música, cultura i tecnologia però també són víctimes del pas del temps. L’orgue de la catedral de Solsona és un orgue únic i especial. Es tracta de l’últim orgue de l’escola catalana. El majestuós instrument va ser construït pel mestre orguener barceloní Gaietà Viladerbó l’any 1853 i tret d’una actualització realitzada 32 anys després no s’hi havia realitzat cap treball de restauració des de la seva creació i, per tant, era l’últim gran orgue de l’escola catalana que quedava per restaurar. Abans de l’actual instrument, i al mateix lloc, ja hi havia hagut un orgue però que es creu que va ser cremat durant la guerra del Francès.
Actualment l’instrument es trobava en molt mal estat, fins el punt que només podia acompanyar alguns cants litúrgics perquè molts dels registres i tubs no sonaven. Per aquest motiu un grup de persones va decidir treballar de forma conjunta per dur a terme la necessària restauració de l’instrument solsoní afectat pel pas del temps, la manca de manteniment i la presa de males decisions com el fet que s’instal·lés la calefacció de la catedral sota l’orgue durant uns quants mesos.
La part més visible de l’orgue és el moble, d’un marcat estil neoclàssic. Es va construir en el mateix espai que l’anterior i es van aprofitar elements d’orgues més antics construïts pels orgueners Boscà i, especialment, per la nissaga dels Bordons, mestres orgueners originaris de Solsona. El suport de la caixa de l’orgue és de fusta de pi. És una estructura senzilla i plana, formada per un cos major, un cos de la cadireta i una tribuna que sobresurt uns 2 metres de la paret. Els elements arquitectònics de l’orgue són característics de l’arquitectura clàssica: pilastres daurades amb el fust acanalat i amb capitells d’estil dòric; pilastres amb capitells d’estil jònic, i cornises dentades, tot policromat amb marbrejats, jaspiats i dauradura amb full d’or i colradura. Precisament el treball d’un equip de cinc restauradores-conservadores del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), que depèn del Departament de Cultura, van ser les encarregades de restaurar-lo, traient a la llum uns colors que havien quedat ennegrits pel pas del temps.
També són visibles alguns dels seus tubs, però només prop del 10% del total es troben a la façana. L’orgue està format per 3.165 tubs que són els que fan possible que l’instrument soni. La majoria d’ells són de metall, però també n’hi ha de fusta i de diferents mides i formes. La majoria es troben en mal estat, molts d’ells rovellats, deformats i alguns d’ells fins i tot trencats. Cal dir que la restauració no consisteix den substituir els tubs sinó que es restauraran els originals per mantenir l’essència de l’orgue. Ja s’ha restaurat la manxa que dona aire a l’instrument, un dels elements poc coneguts de l’orgue. A part de l’actual, que funciona amb electricitat, també hi ha la manxa original que fa 50 anys que no s’utilitza perquè funcionava de forma manual, amb una persona que s’havia d’encarregar de mantenir el mecanisme actiu mentre es tocava l’orgue. També s’han restaurat uns elements essencials de l’instrument, els secrets. Aquestes peces de fusta són les encarregades de fer possible que sonin els tubs que donen les notes i un dels 46 registres que l’organista escull a través del teclat.
L’orgue està format per quatre parts diferents que li donen l’ampli registre que demostrarà després de la restauració. Es tracta de l’orgue major, que és el principal; l’orgue de cadireta, que és un orgue menor situat darrere de l’organista; l’orgue d’eco, que és el que permet interpretar peces romàntiques i l’orgue de pedaler, que actualment té 12 notes.
Actualització del sistema
L’única actuació important que s’ha dut a terme a l’orgue solsoní va tenir lloc l’any 1885. El mestre orguener italià Juan Florenzano no va fer una restauració com a tal, si no que va actualitzar l’orgue per adaptar-lo als nous temps. Així, s’hi va afegir el tercer teclat de l’instrument que li donava l’oportunitat d’ampliar el seu registre i el seu repertori i poder interpretar peces romàntiques. Precisament aquest element encara va fer més únic l’orgue. El projecte que s’està duent a terme i la restauració a càrrec del mestre orguener Albert Blancafort, amb taller a Collbató, també preveu una petita actualització de l’instrument. Actualment l’orgue té un pedaler amb 12 notes, però es preveu que la nova configuració ho pugui ampliar fins a les 30. Amb això l’orgue augmentaria considerablement el repertori organístic i contribuiria a dignificar els actes litúrgics i a un enriquiment musical i cultural per la ciutat.
Finançament i terminis
La importància i la complexitat de l’actuació que s’ha de dur a terme a l’orgue de la catedral de Solsona també implica que el projecte de restauració esdevingui llarg i costós. Oficialment la restauració va començar a principis d’octubre del 2019 i la catedral està sense l’orgue original des de fa ja uns mesos. De moment s’ha substituït el majestuós instrument per un petit orgue portàtil que acompanya els actes litúrgics que es celebren dins l’edifici. Abans de l’inici de la restauració, però, la comissió va consultar a una dotzena d’organistes i orgueners per tal de recollir-ne les seves apreciacions i alhora ser sensible als seus diferents punts de vista. La previsió també era que els treballs quedessin enllestits en 20 mesos, però la dificultat per obtenir subvencions han fet que es retardi la data esperada de finalització. Actualment, però, des de la comissió esperen que puguin tenir l’orgue enllestit de cara el 2022 o el 2023, quan s’hagi rebut tota la subvenció del FEDER europeu.
Un cop finalitzi la restauració, la comissió va acordar amb el Capítol Catedral que l’instrument s’obriria a tota la ciutadania, no només per la seva implicació en la restauració sinó perquè es tracta d’un element patrimonial, artístic i cultural molt important per la ciutat i que cal donar a conèixer. Així, mentre que fins ara només s’utilitzava per actes litúrgics, les entitats de Solsona podran gaudir de l’instrument. Per exemple, l’escola municipal de música podrà fer classes amb l’orgue a la mateixa catedral o es podrà utilitzar l’instrument per acompanyar concerts o actuacions com, per exemple, de l’Orfeó Nova Solsona.
La capital del Solsonès ha hagut d’acceptar uns mesos sense orgue per poder recuperar i fer honor a la majestuositat d’un instrument únic al què el pas del temps. El moble restaurat ja espera poder acollir els tubs de l’instrument per poder tornar a fer sonar la catedral.
