Les últimes dècades de la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XX van ser uns anys de gran creixement demogràfic i urbanístic a la majoria dels pobles del Bages.

En articles anteriors esmentaven alguns canvis que es van produir a la majoria dels pobles situats al costat del Llobregat o Cardener.

Un altre exemple de creixement d’un nucli situat al costat d’un riu en detriment del poblament rural tradicional va ser el Pont de Vilomara que, gràcies a la instal·lació de fàbriques tèxtils, també va créixer en perjudici de Rocafort.

Un cas particular és Sant Vicenç de Castellet, un poble relativament modern, ja que el tres primers carrers no es van urbanitzar fins al 1871. La instal·lació de les fàbriques tèxtils amb els seus canals i la xarxa ferroviària van definir la trama urbana d’aquest poble tot formant una xarxa de carrers paral·lels i perpendiculars a aquests elements industrials. L’Ajuntament va decidir, el 1870, aixecar un plànol geomètric per tal d’ordenar les moltes cases que s’havien construït sense cap alineació i va nomenar a un mestre d’obres de Manresa, Miquel Suaña, perquè arrenglerés els carrers, inspeccionés els plànols i la construcció dels edificis que s’anaven aixecant.

Però en aquest període, al Bages, a més dels habitatges privats i com a conseqüència de diversos canvis socials i culturals de l’època es van començar a construir edificis de caràcter social que exigien fortes inversions per part de la comunitat.

Per exemple al poble d’Artés, entre 1880 i 1912, es van construir l’escola de les Germanes Carmelites, el Centre Catòlic, la Casa Consistorial, l’escola pública i l’església nova. A Cardona s’edificaren edificis socials, com ara el pont de Sant Joan, les Escoles Escasany i colònies d’habitatges per a miners entre altres.

A les colònies industrials de Castellbell (Borràs, Bauma, Burés i Serra) s’hi van construir esglésies, la casa consistorial, el Pont Nou, la carretera provincial i la carretera fins a l’estació de tren.

A Navarcles, el desembre de 1909, l’arquitecte manresà Ignasi Oms Ponsa va alinear els carrers d’un espai buit que hi havia al final del carrer Nou i sota del carrer Ample tot formant una plaça. En aquest solar hi va edificar l’edifici nou de l’ajuntament, que es va acabar el 1912.

El creixement de Navàs, a finals del segle XIX, va fer necessària la construcció d’una església, aixecada amb l’ajuda de subvencions populars, que es va acabar el 1905. Al cap d’uns anys, Pau Duarri Sapera, mestre d’obres, va elaborar el primer projecte urbanístic del poble l’any 1911, configurant un creixement modern amb carrers amples i seguint un model ortogonal on destaca un passeig –el de Ramon Vall– paral·lel a la carretera. Aquest model és el que ha marcat el creixement del poble al llarg del segle XX.

A la vila de Sallent, a finals de segle es va traslladar el cementiri parroquial i aquest fet va permetre construir al voltant de l’església i urbanitzar la zona del Firal. Uns quants anys abans s’havia construït la carretera de Manresa a Berga al seu pas pel municipi, així com la línia de tren de via estreta de Manresa a Guardiola.

Un poble que va necessitar molta mà d’obra relacionada amb la construcció del tren va ser Sant Vicenç de Castellet. El 1912 la Companyia de Ferrocarrils del Nord va construir la doble via entre Terrassa i Manresa i al cap de cinc anys va decidir instal·lar el dipòsit d’aigua i la reserva de màquines tot convertint l’estació en una de les més importants de tot el recorregut i més tard la línia de Manresa a Martorell i el poble va créixer seguint la xarxa ferroviària.

Altres serveis públics que van construir molts pobles bagencs van ser dipòsits d’aigua potable, clavegueram, pavimentació de carrers, escoles, teatres, casinos, convents, esglésies, alguns escorxadors, nous cementiris municipals fora del nucli antic i ponts, entre altres obres que mostra el dinamisme econòmic del Bages en aquella època.