Segueix-nos a les xarxes socials:

Entrevista a Lydia Valentín: "La meva motivació és ser la millor esportista espanyola de la història"

Lydia Valentín es va proclamar el mes de febrer passat campiona olímpica d'halterofília als Jocs Olímpics de Londres. Ho feia a 1.700 km de la capital britànica i set anys tard, després de la desqualificació per dopatge de les tres atletes que la van precedir. No era la primera vegada que l'aixecadora lleonesa (Ponferrada, 1985) recollia una medalla olímpica amb retard: el gener del 2018 ja va rebre la plata de Pequín una dècada després d'haver-la guanyat. Bronze a Rio de Janeiro, campiona mundial el 2017 i 2018 i campiona d'Europa el 2014, 2015, 2017 i 2018, l'halterofilista espanyola pot presumir d'haver aconseguit el cim de la seva carrera sense dreceres, jugant net, a còpia de constància i treball dur.

Entrevista a Lydia Valentín: "La meva motivació és ser la millor esportista espanyola de la història"

- El teu currículum diu que ets la dona més forta del país i la millor aixecadora de pes del planeta, però l'halterofília és només força? Quins altres factors hi entren en joc?

Ja m'agradaria ser la dona més forta del país€ ha, ha, ha. Però l'halterofília és molt més que força. Hem de fer una preparació física, tècnica i mental molt important. Si hagués de destacar alguna cosa, seria la preparació mental, fer una bona preparació anual, un bon calendari de competició i planificar bé la temporada.

- Com és la teva rutina d'entrenament físic?

Depèn de la competició que estiguem preparant en aquest moment. Actualment estic preparant-me per al Campionat d'Espanya, que serà el dia 7 de juny a Madrid. Vinc de competir a l'Europeu, per la qual cosa ara estic fent una sessió d'entrenament al dia. Quan passem a preparar el Mundial, hauré de pujar la càrrega d'entrenament, i passaré a tenir dues sessions d'entrenament al dia.

- Com entrenes la motivació i la força mental?

La motivació l'he anat treballant des de sempre, és una cosa que t'acompanya, perquè la motivació fa que vulguis créixer i ser millor cada dia. La meva motivació és ser la millor esportista espanyola de la història i això m'imprimeix força dia a dia. Quant a la força mental, faig sessions en determinats moments amb el meu psicòleg per treballar i visualitzar el que volem aconseguir. Realment, entrenar la ment és molt important per a mi.

- De quina manera cuides la teva alimentació?

Per a un esportista d'elit és fonamental cuidar l'alimentació. Ho és tot. Tinc una nutricionista que treballa amb mi, que em dona les pautes diàries... Però a més, cal ser molt professional en el dia a dia, per seguir aquesta pauta alimentària.

- Et pots permetre algun caprici, per exemple, per Nadal, un aniversari?

Sí, és clar, sempre és bo fer-ho. Però en moments puntuals... que si no no es rendeix bé€ ha, ha, ha. Realment m'encanten els productes de la meva terra, Lleó.

- Parlem de tècnica, d'entrenament físic i mental, però quant té a veure el talent en un esport com l'halterofília?

Sí que puc dir que tinc talent, és important tenir talent€ però et puc assegurar que el talent es treballa, s'entrena, es torna a treballar€ I la constància és la que fa que aquest talent que pots tenir l'incrementis al màxim.

- Diuen que ja es veia que tenies fusta des de petita€ Com vas començar a practicar aquest esport?

Jo era una nena a la qual agradaven tot tipus d'esports, bàsquet, córrer€ fins que un dia vaig passar pel gimnàs on practicaven halterofília i ho vaig provar. L'entrenador ho va veure clar. Em va demanar que hi tornés a passar i, com que em va agradar molt, hi vaig tornar, i d'aquí fins ara!

- Històricament l'halterofília era un esport molt masculí, t'ha tocat enfrontar-te a prejudicis de gènere?

No, no n'he tingut cap. Quan competeixo haig d'aixecar el pes igual que els meus companys nois.

- I després de tant temps competint i molt esforç i sacrifici, com et sents competint contra gent que no juga net?

Doncs és un llast. No són esportistes. És dur quan has competit i saps que els teus rivals no estan en igualtat de condicions. Però finalment es va fer justícia i les trampes sempre acaben sortint. Sempre defensaré el joc net.

- Com et sents sent un referent en l'esport espanyol i exemple per a moltes nenes?

És un orgull, una responsabilitat, no m'hauria imaginat mai arribar a aquest punt. Però m'encanta i m'omple de motivació per continuar competint i donar el màxim.

- Tòquio 2020 cada vegada és més a prop. Seran els teus últims Jocs Olímpics? Quins plans de futur tens?

Sí, seran els meus últims Jocs, però de moment no em plantejo res més enllà. Vaig pas a pas. Tinc esdeveniments importants abans d'aquesta cita. Ara, Campionat d'Espanya, després algun Gran Premi i, al setembre, el Mundial. Vull gaudir de tot el que em falta per competir i en el futur ja ho veurem.

Prem per veure més contingut per a tu