L'advocat belga de Carles Puigdemont, Paul Bekaert, afirma que la Fiscalia espanyola va decidir retirar l'euroordre contra Puigdemont i els consellers destituïts que són amb ell a Brussel·les «un cop entès que perdrien el cas».

Segons revela en una entrevista a La Directa, la Fiscalia belga donava suport a l'extradició «completament», sobretot per «mantenir l'amistat amb els seus companys a Madrid», i es va esforçar, sense èxit, per persuadir el tribunal pertinent. Amb tot, la justícia belga va convèncer l'espanyola que la seva petició d'extradició seria rebutjada pels tribunals belgues i va ser llavors quan, segons Bekaert, es va retirar l'euroordre. En la conversa amb el mitjà, l'advocat també assegura que el seu client només pot tornar a Catalunya si es retira l'ordre de detenció nacional contra ell i no descarta que en el futur, si Puigdemont es queda a Bèlgica, pugui haver-hi una segona petició d'extradició. «La magistratura espanyola no es rendeix», diu.

Per il·lustrar-ho Bekaert cita l'exemple d'un client basc que va viure a Bèlgica durant deu anys com a ciutadà europeu. «Després, l'Estat espanyol va tornar a demanar la seva extradició per uns fets que havien passat feia més de trenta anys, fins a dues vegades», apunta. Segons l'advocat, les extradicions per una ordre de detenció europea s'apliquen en el 99% dels casos i només es pot aturar «quan hi ha risc de violacions de drets humans o per falta de criteri de doble incriminació -els delictes han d'existir en els dos països».

El darrer, diu, va ser «l'essència» de la seva defensa i ho resumeix fent-se una pregunta: «Si els fets haguessin succeït a Bèlgica, serien sancionables?». «La resposta és òbvia: no», assegura.

«Si el Parlament flamenc hagués organitzat un referèndum sobre la independència de Flandes i consegüentment l'hagués proclamada i executada, ni amb tots els esforços del món podries posar els ministres a la presó», assevera.

Defensa que en aquest cas «el màxim que es podria fer seria anar al Tribunal Constitucional i anul- lar la decisió». «Però no es pot a sobre [d'aplicar el 155] castigar el president i consellers, personalment». Bekaert ho troba «molt exagerat» i denuncia que era «claríssim» que els punts d'acusació -com els delictes de sedició o rebel·lió- estaven «fets a mida».

En la conversa, el lletrat defensa que independentment de la legalitat del referèndum de l'1-O aquest «no es podia aturar amb violència», ja que és «totalment antidemocràtic». Bekaert va més enllà i afirma que la «mentalitat anticatalana del franquisme ha anat ressuscitant recentment».

Quan es tracta de bascos i catalans, diu, l'Estat espanyol «perd tota la racionalitat» i quan es tracta de la unitat d'Espanya «Franco segueix viu». Tot i que admet que Espanya ha canviat durant els últims quaranta anys, també apunta que no existeix el sentit de justícia que pot haver-hi a Bèlgica. «Aquí som una democràcia des del 1830, però a Espanya tot això és molt recent», afegeix el lletrat belga.