Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • 22
    Maig
    2017

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

    Catalunya Central Bages Les columnes Territori ICL mines potassa runam israel

    ICL, la sal de la terra..?

    Com casen la mina i el territori? Tenim una potencia a casa que és la que ens " alça" el nivell industrial de la comarca o tenim un gegant que ens sotmet. O les dues coses alhora?

     

    Les mines. Tota la vida hem viscut amb les mines al costat. Potser durant anys els que no en sabem gaire res de gairebé res, ni sabiem de què eren les mines. De Potassa.  Tota la vida hem vist crèixer atònits un runam, allà a Sallent, que s'ha tornat muntanya crescuda del no res. Ara fa uns anys vaig saber que la " muntanya de runam", legalment, no existeix. Però jo la veig. I fa mal d'ulls. I costa d'entendre. Deu ser perquè sóc dels que no enten gairebé res. Ja em disculparan la ignorància. També vaig saber que tot  el que treuen d'aqui ho exporten al món. Mola. És com si tinguessim or. És això? Les mines del Bages tenen nom i cognoms i resulta ser un nom molt potent. ICL.  Molt. I controvertit també pel seu país d'orígen i els seus entremats. Com totes les grans corporacions.  I mentre ens diuen que la mineria és important pel Bages jo m'ho crec.  I estic amb i pels 5000 treballadors i families és clar, bagencs, com jo, que viuen de les mines. I que per molts anys. I ara fa una setmana es va fer un acte de suport als miners i a la mineria per demanar que la mineria no s'acabi.  Hi van ser més de 4000. Pas mal. I és que la mineria s'acaba, diuen, si el 30 de juny no poden seguir abocant runam a la  "no-muntanya" de runam perquè aquesta té, per ordre judicial, data de caducitat i aquesta és el 30 de juny. Aqui a la cantonada. ICL és potent, molt, i així ho demostra des de fa uns anys. M'agraden els que són potents i també m'espanten, les dues coses alhora. Defensar-los a ells és defensar el territori? M'ho crec. Però també em crec als que diuen que la mina es carrega el paisatge per dins i per fora i pot fer malbé el territori si no es fan les coses ben fetes. S'han fet bé les coses? M'escolto algunes veus ecologistes i, passades pel meu filtre que és més porós que el seu, em fan pensar. Repensar.  Amb les coses de menjar no es juga i els llocs de treball són coses de menjar, això està clar. Amb el territori tampoc. El territori també és futur. La bona imatge i actitud que ICL mostra els darrers anys apostant per donar tota mena de suports en forma d'esponsoratge i mecenatge a tota mena d'activitats i entitats al Bages és interessant o és interessat? Ja em disculparan la pregunta. Sostenible. Sembla que la paraula clau és sostenible. I alguns dies quan em llevo ja no sé què vol dir sostenible. Com que ho vol dir tot, de cop, ja no vol dir res. Com es fa perquè una cosa sigui sostenible? Són sostenibles les mines?  I si no ho han  estat durant anys, com fer-ho perquè ara ho siguin de cop. I com es reparen els danys. Com es fa net amb garanties. I què en fem de la "no-muntanya".  Com casen la mina i el territori? Tenim una potencia a casa que és la que ens " alça" el nivell industrial de la comarca o tenim un gegant que ens sotmet. O les dues coses alhora? Si, ja sé,  em faig moltes preguntes i tinc poques respostes. Però em remouen per dins fins que em surten per fora. Com la sal i la potassa, no?  Deu ser un problema dels que no sabem gaire res de gairebé res. 

     

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook