Blog 
Concurs de Relats de Sant Jordi
RSS - Blog de El calaix dels relats

L'autor

Blog Concurs de Relats de Sant Jordi - El calaix dels relats

El calaix dels relats

En aquest bloc trobareu tots els relats presentats al concurs de Sant Jordi de Regió7.cat, DiarideGirona.cat i Empordà.info. Tens temps per participar fins el 26 de maig. Els textos són lliures i giren a l'entorn d'un petó. Pots trobar les bases del concurs aquí: ...

Sobre aquest blog de Manresa

Els concursants opten a tres premis: ...


Arxiu

  • 27
    Maig
    2013

    Un dia a ran de mar. Per Ayla

    El restaurant on em triat per celebrar la festa de la meva graduació universitària és a ran de mar. A la taula del costat on estem dinant hi ha una colla de joves; nois i noies que mengen i riuen. El cap de taula és un home de cabell blanc que està absent a tot el què passa al seu voltant; ocupa un lloc a taula com un més de la colla, però s'aferra a una copa de vi que mai sacava de buidar perquè de tant en tant la va omplint i no participa de la conversa.
    L'observo i tinc el pressentiment que el seu pensament vola lluny ofegant-se amb la vida que segurament ell m...


  • 27
    Maig
    2013

    El petó de Sant Jordi. Per Camp de Mart

    Tota la meva vida recordaré aquell Sant Jordi tan especial.
    Aquella tarda la classe estava esverada, més del que era habitual.
    Anava a una escola publica on els nois, que normalment sempre eren uns busca borines,  xerraven a classe, molestaven i estudiaven més aviat poc. Les nenes, que eren més estirades, tampoc m’agradaven gaire. No els culpo, no es pot dir que jo fos una noia de tracte fàcil, més aviat al contrari.
    Aquell dia no paraven quiets, la senyoreta ens havia dit que sortiríem abans d’hora, era el dia de la Rosa i el Llibre i volia que anéssim...


  • 27
    Maig
    2013

    El petó de l'àvia

    Aquell dia, quan la meva àvia em va venir a buscar, amb el cotxe, a l’escola, va ser diferent. Va aparcar a la part del darrera, la més discreta, i, quan em va veure a venir, va baixar del cotxe, amb el seu somriure de sempre, va donar la volta fins situar-se a l’entrada de l’acompanyant, em va obrir la porta i em va dir: servidora. Jo vaig entrar, estranyat, i em vaig asseure sense dir rés. Poc després iniciàvem el camí cap a casa seva. 

    Ella em venia a buscar cada dia i se m’emportava per donar-me sopar, fins que els meus pares tornaven de la feina i em ...


  • 27
    Maig
    2013

    La font. Per Perseu

    La motxilla penjada en una espatlla, tot i que ja no portava l’entrepà ni l’aigua, semblava pesar més a cada passa. Les cames se li havien entumit al llarg dels quilòmetres. Per sort, en Miquel agafà el relleu de la bossa. Amb el matxet anava trencant les lianes i els esbarzers que se’ls hi posaven al davant, barrant el pas, però en Guillem cada  vegada tenia menys clar que estiguessin seguint la direcció correcta. De cop s’aturà, tragué el mapa de la butxaca del darrere dels texans però no sabia cap a on orientar-lo. Intentà trobar el sol rere les fulles però les ca...


  • 27
    Maig
    2013

    Junts, per fi. Per Little Angel

    Acaben les classes i arribo cansada a casa, obro la porta i veig al meu germà Raúl, parlant amb algú, el més segur és que pel mòbil.

    -Raúl, ja sóc a casa
    -Hola princesa
    -Princesa Jajajajaja -riu algú, tot seguit, se sent un cop sec.

    Entro a la sala i està meu germà amb els nois, Carlos, segurament el que s'ha rigut, s'està tocant el cap mentre el David li somriu pel bon cop que li ha donat, li somric còmplice mentre em sento.
    -Et dec una
    -No, aquesta te la regalo
    - ¿Es queden a dinar? - Li pregunto a...


  • 27
    Maig
    2013

    Desig. Una història qualsevol. Per Óliram

    ELLA
    A l’altre banda del passadís sento la seva veu, es greu i ressona mentre  parla per telèfon. D’aquesta manera sé que hi és. Tinc la necessitat  d’anar a veure’l  i passo pel seu costat.
    -Hola, bon dia-   dic amb un somriure d’orella a orella i amb ulls somiadors.
    Ell em mira de dalt a baix, em repassa,  i es va girant, telèfon en ma,  tot seguint la meva sortida per la porta  que alenteixo tot el que puc.
    Bé !, ho he aconseguit. Necessitava aquest contacte visual.
    El joc del flirteig em supera, m...


  • 27
    Maig
    2013

    El nen i el mar. Per Perseu

    En els seus tretze anys, l’Hug Wesper era un dels pocs nois que mai no havia vist la platja. Alguna vegada la mare li havia explicat que varen arribar al vell continent per mar, sols, guiats per una barqueta de fusta que navegava a la voluntat dels déus, com una barca de paper. Venien d’una illa blanca, perduda, llunyana, on el mar travessa quilòmetres per besar la seva arena. La mare no en parlava gaire... L’havien expulsada quan la panxa va deixar de cabre sota l’ampla gonella. I per a ella el mar s’havia fos, engolit per la terra, que a partir d’aquell dia va dominar les se...


  • 24
    Maig
    2013

    El destí és juganer. Per Puma

    Quan encara era una adolescent vaig conèixer un noi en una discoteca. Cada vegada que sortia en solia conèixer força, de nois: cares i veus d'una nit, noms que oblidava immediatament després de la presentació, dos petons per a cadascun d'ells, les mirades coincidint però amagant alhora pensaments diferents. Alguna cosa els devia atraure de mi perquè s'acostessin a parlar-me, però per a mi la majoria eren simples nois vulgars que seguien els patrons de qualsevol altre, mosques empipadores que sempre m'acabaven decebent.

    Aquella nit estava especialment tris...


  • 24
    Maig
    2013

    El petó de la vella. Per Pseudónim

    Fruit d’una nit boja, molt d’alcohol, records borrosos i una caixa vella de condons, Judes Masó va néixer nou mesos més tard al darrera d’una furgoneta mig tronada i de forma accidental al barri de Sants. Fill de la seva mare i de diversos possibles pares, el seu avi, membre important de l’opus dei i regidor a l’ajuntament de Barcelona pel Partit Popular, va acceptar donar-li el seu cognom. El nom el va triar el mateix avi vers del seu sentiment de traïció que sentia per l’aventura accidental de la seva filla. 

    Judes Masó, educat a l’escola Vairó de Barcelo...


  • 24
    Maig
    2013

    Clara. per Moai

    Ding Dang.  Pròxima estació Hostafranchs.

    Inquiet, miro al meu voltant en busca d’alguna cosa que em doni la seguretat necessària per continuar amb l’empresa que m’espera avui. 

    Inconscientment me n’adono que hi ha un seient buit tot just al meu costat però prefereixo continuar dempeus i no asseure’m.  En realitat, el que persegueixo és que tot sigui tant habitual i normal com el fet quotidià de que el dia segueix a la nit.

    Em recolzo entre la barra que tinc al meu costat i la porta de sortida del vagó del metro de la línea vermella...