Blog 
...losing my marbles...Cafè irlandès!
RSS - Blog de Trish Rossnowlagh

L'autor

Blog ...losing my marbles...Cafè irlandès! - Trish Rossnowlagh

Trish Rossnowlagh

...Soc una somiadora....pero toco d peus a terra...soc senzilla...pero complicada...m'agrada molt viatjar i coneixer altres llocs/gent/cultures...penso q podem aprendre d tot i d tothom...no m'agraden les injusticies ni la hipocresia...crec en la gent q m'estimo...faig les coses pq vu...

Sobre aquest blog de Manresa

...recull d'articles, pensaments, opinions, anectodes, experiencies,...d'una catalana a Galway, Irlanda. Fáilte al meu Cafè irlandès!


Arxiu

  • 27
    Maig
    2012

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

    SORTIR DE L'ARMARI

               Portem 3 o 4 dies seguits de sol aqui a Irlanda. Tot un luxe. Aquest podria ser el nostre estiu. No es una exageracio. Aixi doncs, tots/es hem aprofitat al maxim aquest regal de la mare natura. El divendres em vaig proposar descobrir alguna cala on perdre-m'hi, poder veure el mon passar mentre gaudia del moment (me time!) i, sobretot, disfrutava nua. Podriem dir que va ser la meva 1a experiencia irlandesa com cal. Rusheen Bay: un lloc molt bonic on practicament vaig estar sola tota l'estona. Quin luxe! Dic practicament perque una estona vaig compartir aquell tros de paradis amb un altre noi. La sensacio del sol, l'aigua,la gespa (si,ja ho se, la norma de la tovallola,pero es q volia empapar-me de natura i absorbir la forsa de la terra i com que no hi havia ningu...) a la pell,als ossos,al cos, va ser brutal! I si divendres vaig descobrir la meva platja blava,avui he descobert la meva platja verda. El nudisme no es tan sols per les platges nudistes (aprofito per recordar que el nudisme no esta reconegut per llei aqui pero Irlanda te tants llocs i "lloquets" que sempre et pots perdre i, de moment,jo no he tingut cap mal experiencia ni topat amb la llei) aixi que avui m'he llensat al carrer i he anat on el cor m'ha portat. Ross Erilly Friary: unes ruines franciscanes a prop de casa meva. M'he allunyat una mica d'aquestes ruines ja que es una zona forsa turisitica i, m'he col.locat al tocar del riu que hi passa. De divendres a avui he canviat el blau del mar pel verd dels prats, l'aigua salada per l'aigua dolsa, les gavines per les vaques (i en un moment he hagut de sortir corrents perque se m'acostaven i he sentit por) pero tot i els canvis, l'experiencia ha estat tant gratificant com la de la platja. La pau,la tranquil.litat,el sol, el silenci, la vitamina D a dojo directe a la pell i als ossos...de nou, he estat molt felis! He sortit de l'armari. I se'm deu notar a la cara ja que molta gent em comenta que se'm veu molt be i molt felis pero es que, realment, no cal que m'ho diguin ja que, la veritat: estic contenta i soc felis! Li comentava aquest mati a un amic abans de sortir...m'he passat molts anys en la foscor gracies als 38kg de mes i ara que ja no porto aquest pesat equipatge, brillo com mai. No es gens facil acostumar-te a aquest nou tu. Molts fantasmes encara volen dins la meva ment. Mica en mica, els superare. I, amics/gues, la nuesa m'esta ajudant!

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook