El negoci fotovoltaic, que ara està a punt de convertir-se en una ruïna o, com a mínim, en un bon maldecap per als seus propietaris, fa tan sols dos anys i mig era una de les millors inversions. Era el negoci perfecte, perquè el govern l'assegurava amb un preu per l'electricitat que generava un atractiu rendiment del 10% anual durant 25 anys i que fins fa poc semblava intocable. Però ara, si els plans del govern central tiren endavant, el preu es reduirà entre el 15% i el 30%, fet que posa contra les cordes els empresaris del sector de la Catalunya central, que tindran molt difícil el retorn dels crèdits per finançar-ne la construcció.

El director general de la bagenca Domini Ambiental, Esteve Pintó, explica que, en la majoria de casos, els titulars de la instal·lació aportaven el 20% del capital necessari i el 80% del finançament restant provenia de les entitats financeres i es retornava en un termini de 10 a 12 anys, fos en forma de crèdits o de lísing, aquesta última més habitual. A partir de llavors, gairebé tots els ingressos es convertien en beneficis. L'enorme seguretat i les facilitats de finançament (la crisi financera va esclatar el setembre del 2008, just quan va començar a reduir-se al prima per aquesta energia) van fer que els parcs solars proliferessin tant en zones rurals com a les teulades de naus industrials.

Ara, amb un panorama capgirat, Lluís Comellas, gerent d'Indesol, propietària d'un parc solar i gestora de dos més a Lladurs, assegura que "si es retalla la prima en els termes plantejats no podrem pagar el crèdit del parc, i això vol dir que o hi posem nosaltres els diners o se'l queda el banc". En uns termes similars s'expressa Josep Tristany, que té una petita instal·lació fotovoltaica i és responsable de l'empresa Agec, de Solsona, instal·ladora i propietària de plaques solars. Tristany assegura que "si finalment el decret tira endavant, l'empresa i jo personalment, amb instal·lacions petites, allargarem el termini d'amortització i hi farem menys negoci". Tot i això, assegura que "els més afectats seran clients que han finançat grans projectes. Qui va donar com a garantia el parc, donant-lo al banc potser en té prou per saldar el deute, però pitjor serà per als inversors que van avalar amb garanties personals. Per a ells, el millor serà refinançar, perquè si no tenen diners per afrontar la diferència podrien perdre-hi bastant. Fins ara, es calculava que en uns 10 anys haurien pagat el crèdit i a partir de llavors hi guanyarien diners. Si es refinança poden ser 15 o més i hauran fet una inversió per al banc, perquè se'ls emportarà tots els beneficis". En el mateix sentit, un dels gerents de l'empresa Solnet2000, de Sant Fruitós de Bages, Manel Montoliu, explica que "els bancs, a part de pisos, poden passar a tenir plantes fotovoltaiques. Amb aquest decret el govern ha perdut tota credibilitat i no deixa gaire optimisme per al futur. Si ho han tocat una vegada, per què no ho poden tornar a fer?", es pregunta. Solnet també és instal·ladora, i Montoliu comenta que "quan el 2008 es va reduir la prima per a noves instal·lacions fotovoltaiques ja vam tenir una davallada de feina important. Per això ja vam haver de reduir la plantilla. Ara estem buscant mercats es-trangers perquè aquí ja no hi podem treballar. Amb la incertesa actual, aquí ningú no es voldrà aventurar a fer noves instal·lacions fotovoltaiques durant molt de temps". Precisament, aquesta situació ha empès la també bagenca Domini Ambiental a implantar-se a fora de l'Estat i el mes de desembre passat va obrir una seu al municipi francès de Besiers per consolidar la seva presència a França.