Era poc més de la 1 del migdia d'avui fa just cinc anys quan el darrer treballador de la fàbrica de pneumàtics Pirelli de Manresa n'abandonava les instal·lacions. Abans que ell ho havien fet els 195 últims operaris d'una planta que durant dècades havia estat un dels motors econòmics del Bages. Aquell 18 de desembre del 2009 s'acabaven vuit dècades d'història industrial a Manresa. Un punt final que arribava després d'una llarga agonia en fascicles. Des de la promesa d'una nova factoria que mai no va arribar fins al cessament definitiu de l'activitat industrial a Manresa. Divuit mesos de negociacions entre empresa i treballadors i entre la multinacional i les administracions. Un llarg any i mig de decepcions.
El 18 de desembre del 2009, la planta de Pirelli Manresa va fer els darrers controls de qualitat d'una norantena de pneumàtics. La fabricació de rodes feia dies que estava aturada i aquella era l'última engruna productiva sortida d'una fàbrica que en els seus millors anys donava feina (una bona feina, garantida i ben remunerarada) a dos milers de persones. L'últim torn de treball es va incorporar a les 5 del matí d'aquell dia. El de la 1 ja no va arribar a entrar a planta.
