El jutge envia el cas Rato a l'Audiència Nacional pels indicis de blanqueig

El magistrat s'inhibeix després del canvi de criteri de la fiscalia

09.08.2015 | 07:52

El titular del Jutjat d'Instrucció 31 de Madrid, Antonio Serrano-Arnal, ha enviat a l'Audiència Nacional el cas en què investiga l'exvicepresident del govern Rodrigo Rato davant els nous indicis que va poder blanquejar diners a l'exterior.

Així ho ha decidit el magistrat després que la Fiscalia Anticorrupció li demanés dilluns que s'inhibís en favor de l'Audiència Nacional, ja que es considera que es tracta del tribunal competent per fer-se càrrec de la causa.

L'acte d'inhibició, que es pot recórrer només davant l'Audiència Provincial de Madrid, se sotmetrà ara a les normes de repartiment de l'Audiència Nacional per decidir quin dels sis jutges d'instrucció assumeix el cas.

Canviant el seu criteri inicial, Anticorrupció va considerar en un escrit remès a Serrano-Arnal dilluns passat que la competència ja no és dels jutjats ordinaris de Madrid, ja que han sorgit nous indicis que Rato va poder blanquejar diners entre el 2011 i el 2014 a través d'una de les seves societats.

Es tracta de la mercantil alemanya Bagerpleta GmbH, propietària d'un hotel a Berlín, de la qual ha estat administrador fins a l'abril del 2015, quan Rato va ser detingut. Al principi, la fiscal Elena Lorente va considerar que el delicte de blanqueig no estava "mínimament provat", però en el seu canvi de parer ha estat clau el nou informe de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), que va enviar al jutjat el 21 de juliol. L'informe apunta que les inversions de Rato en aquesta societat, de la qual posseeix el 44%, s'haurien fet a través de la mercantil Kradonara, la matriu de la qual és la gibraltarenya Vivaway, propietat de l'expresident de Bankia.

"Els fluxos de diners que Kradonara ha remès a Bagerpleta GmbH del 2011 al 2014 tenen un presumpte origen il·lícit, que prové de delictes de corrupció entre particulars i delicte fiscal", recollia en el seu escrit la fiscal. En el primer dels informes, l'ONIF dedicava bona part del document a la societat Kradonara, constituïda el novembre del 2001, i amb la qual Rato no hauria declarat a l'Impost de Societats del 2011 al 2013, de manera que podria haver defraudat més d'un milió d'euros.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema