Quan va ser absorbit, el 1980, per Banca Catalana, el Banc Mercantil de Manresa era una entitat puixant, amb 500 treballadors en plantilla i 55 oficines repartides en 11 comarques del país. Amb aquella integració fruit d'un procés de concentració del negoci similar a l'experimentat els últims anys s'extingia el darrer banc nascut a la capital del Bages, que havia agafat el relleu d'entitats com el Banc de Manresa i la Banca Padró. El Banc Mercantil de Manresa havia nascut el 1967 com a hereu, precisament, de la Banca Padró. El proper 3 de juny, els empleats d'aquella desapareguda aventura financera local, símbol d'un altre temps de la banca, celebraran el mig segle de la seva fundació, amb un dinar al restaurant Torre Busquet de Manresa, en què es preveu aplegar més de dues-centes persones.

El Banc Mercantil de Manresa va néixer quan els propietaris de Banca Padró van vendre les seves accions a un grup d'inversors encapçalat per l'empresari Josep Maria Santacreu, originari del Lluçanès, però establert a Barcelona. El nou banc va ocupar la seu de l'antiga Padró, al carrer Guimerà de Manresa. La nova entitat estava integrada, majoritàriament, per joves professionals que començaven allà la seva carrera. «La plantilla va créixer molt de pressa i requeria nous empleats amb molts ganes d'avançar», recorda Antoni Fernández, exdirector de sucursals del banc a Balsareny, Navarcles, Sant Vicenç i Manresa, i avui un dels promotors de la celebració del cinquantenari.

A banda de la seva activitat financera (el banc era el que tenia més clients al territori entre les empreses), el Banc Mercantil de Manresa es va significar pel seu suport a la cultura local i tambéal sector primari. Respecte a la seva entitat predecessora, el Mercantil va suposar un salt exponencial, en passar d'una plantilla de poc més d'una dotzena d'empleats a gairebé mig miler; i de només una sucursal, a més de mig centenar. El Mercantil va obrir la seva primera oficina fora de Manresa a Moià, a la qual van seguir, després, les de Parets, Vic i Mataró.

«Vam crear escola», diu Manel Sabaté, «perquè donàvem la cara davant del client, cosa que no feien llavors els altres bancs. Vam popularitzar la gestió comercial, la proximitat amb el client», recorda Sabaté.

Banca Catalana va tenir presència accionarial al Banc Mercantil des del mateix any de fundació de l'entitat manresana, com també n'eren accionistes Antoni Serra Santamans i l'industrial sabadellenc Joan Casablancas, que en va ser el president i també un dels defensors de la integració al banc impulsat per Jordi Pujol. El 1978, Banca Catalana ja controlava el 94% de l'accionariat del Mercantil, que esdevenia així de fet una filial del banc de Pujol. L'absorció final va tenir lloc el 1980. A final dels anys 80, Banca Catalana va passar a mans del grup Bilbao Vizcaya, BBVA des de l'any 2000. Significativament, el BBVA va ser el banc que també va acabar adquirint l'herència de Caixa Manresa, l'altra gran entitat financera local.