Manresa és entre les ciutats mitjanes de l'Estat espanyol on, des del 2010, l'ocupació en el sector industrial ha perdut més pes i ho ha fet en benefici del sector serveis. Tot i així, la capital del Bages es manté entre els municipis on la indústria té una destacada importància en la generació de llocs de treball, segons es reflecteix en l'última edició de l'estudi Urban Audit de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El sector secundari ha passat d'ocupar el 14,57% dels treballadors el 2010 a l'11,84% el 2015, mentre que el terciari ha passat del 75,87% al 80,5% durant aquest mateix període.

Segons aquest estudi, Manresa és la quinzena ciutat mitjana de l'estat (poblacions d'entre 50.000 i 100.000 habitants) on el sector industrial té més rellevància en xifres percentuals, amb l'11,84% dels treballadors (l'estudi no ofereix la dada en xifres absolutes de treballadors). Aquest lloc la deixa dues posicions més avall que la posició que tenia un any abans, quan el sector secundari donava feina al 12,41% dels ocupats a la ciutat.

De fet, des del 2010, la tendència ha estat que aquest sector secundari perdés pes any rere any, amb l'única excepció del 2013, moment en què la indústria va arribar a acaparar el 16,62% dels llocs de treball. Aquest màxim de pes del sector secundari coincideix també amb l'any en què, des del 2010, i segons el mateix estudi, l'atur a la ciutat de Manresa va tocar sostre, amb una taxa de desocupats que segons aquest mateix estudi va arribar a ser del 26,48% (veure desglossat).

Lluny dels primers i dels cuers

La quinzena posició de Manresa en el rànquing, en el qual hi ha 47 ciutats, deixa constància de la seva forta tradició industrial. Tot i així, el percentatge de treballadors en aquest sector queda lluny del dels municipis que lideren aquesta classificació, com per exemple el d'Elda, al País Valencià, on el 36% de la força de treball està concentrada en l'activitat industrial, un percentatge que és molt similar al de Rubí. A més, en aquests dos municipis, que també tenen una llarga tradició industrial, a diferència del que ha passat a Manresa, des de l'any 2010 l'ocupació del sector secundari ha anat avançant a l'alça.

En canvi, Manresa també està a molta distància de les poblacions que hi ha a la cua d'aquest rànquing, com per exemple Melilla, Benidorm o Fuengirola. En aquestes poblacions, el pes de la indústria no arriba ni al 2% dels ocupats, fet que també ha passat a Majadahonda i Pozuelo de Alarcón. En tots els casos es tracta de municipis on el sector serveis té molt de pes, ja que concentra més del 90% dels ocupats. En els casos de Benidorm, al País Valencià, i Fuengirola, a Andalusia, es tracta de dos municipis en els quals l'activitat econòmica està molt basada en el sector turístic. Per la seva part, el municipi madrileny del Pozuelo de Alarcón té una alta activitat en el sector terciari pel fet que concentra tres campus universitaris, centres d'investigació i també oficines de grans corporacions empresarials.

De fet, en el rànquing del sector serveis, Manresa se situa en la posició número 32, quan l'any passat estava en el lloc 33, i ocupa un percentatge de població similar al de poblacions catalanes com Cerdanyola del Vallès o el Prat de Llobregat. El municipi mitjà de tot l'Estat amb més treballadors al sector dels serveis és la madrilenya Pozuelo d'Alarcón, amb el 95,7% dels ocupats a la ciutat, seguit de Girona, on el 94,26% dels treballadors ho fa en aquest mateix sector.

Tal com ha passat en el sector industrial, el sector serveis a Manresa també ha viscut alts i baixos des del 2010 malgrat aquesta tendència general a l'alça en el seu pes en l'activitat econòmica.

Segons l'última dada disponible, el 80,5% de treballadors ho feia en aquest sector el 2015, el seu màxim es va produir un any abans, amb el 81,44% dels treballadors. Anteriorment, el 2010 era del 75,87%; després, el 2011 va passar a ser el 77,45%; el 2012, el 78,97 per tornar a recular el 2013, fins al 75,89%. Més endavant, en tan sols un any va viure un creixement espectacular, va arribar al ja esmentat 81,44% del 2014, i després va experimentar un lleuger retrocés fins al 80,5% l'any 2015.