Com va començar tot?

Jo em vaig fer amiga d'una botiguera de Manresa. I un dia em va presentar aquesta senyora. La botiguera em va dir que era bona persona i que, gràcies als diners que li donava, podia sobreviure, i fins i tot viure bé. Llavors jo vaig començar a parlar-hi. Li vaig demanar molts cops que no em mentís, que em digués la veritat, perquè m'havia costat molt reunir els diners. I ella em va respondre que tranquil·la, que el petroli mai no baixaria, que cada dia es pagaria més car. I així li vaig donar els 4 milions de pessetes (24.000 euros).

Quan negociava, era ella qui insistia, o era vostè?

Ella, ella. Jo mai no hauria insistit. M'anava dient que guanyaria molts diners i que em podria comprar el que volgués.

Per què va confiar en una persona que acabava de conèixer?

Perquè té molt bona xerrameca. Estic segura que, el dia que surti de la presó, tornarà a fer el mateix. Perquè enganxa molt bé la gent.

I com ho fa?

Doncs, no ho sé, perquè en sap molt, de parlar. I ho ha fet amb mi i amb moltes persones. El que passa és que moltes no l'han denunciat encara, perquè són gent de diners, i no ho diuen.

Al principi, li pagava els beneficis, oi? Quants diners eren?

Al principi em donava rèdits de 600 euros, i després de 500 euros. A partir del gener del 2010, ja no em donava res. Li vaig trucar molts cops, i ella només em deia que no m'havia de preocupar, que cada cop ho tenia tot més a punt... fins que l'han tancat.

Però li havia promès que sempre hi hauria beneficis? O que era una inversió de risc?

A tothom els prometia que hi hauria beneficis.

Amb documents? O sense?

Sense papers. Els beneficis eren en negre. Això sí, jo vaig declarar tots els diners que vaig invertir. I, és clar, quan veia que ja no em donava res, volia recuperar-los. I ella em deia que ja ho faria, però res.

Quants diners li va retornar en forma de beneficis?

Menys de 3.000 euros. I jo, és clar, vull recuperar els 24.000 euros. Per això anirem fins al final.

Quan es va decidir a denunciar-la?

Quan em van trucar les altres persones que també volien fer-ho. Algunes ja les coneixia, perquè havíem anat a dinar i a sopar juntes. Una vegada, entre nosaltres mateixes, li vam preparar un sopar sorpresa. Però, és clar, el que no sabíem pas és que la sorpresa ens l'acabaria donant ella a nosaltres.

I la sorpresa va ser seva, també, quan va veure que hi havia més persones implicades?

Jo ho sabia, perquè altres persones m'havien dit: "jo fa molts anys que estic amb ella, els beneficis que em dóna serveixen per fer viatges...". Hi ha força gent a Manresa.

Si hi ha judici, què demanarà?

Doncs simplement que em pagui el que és meu, és a dir, quatre milions de pessetes, tinc papers i testimonis que ho demostren.