T

ots vam poder llegir i sentir les dissortades paraules de Gregorio Peces-Barba. No crec que valgui la pena afegir-hi més comentaris. Després ell va dir que era una broma. A mi em va sonar més a sarcasme.

Però, com a capellà que sóc, més que la declaració de Peces-Barba, em va doldre la dels bisbes espanyols, inclosa en la Nota que vam fer pública, "per ajudar els catòlics i tots aquells que vulguin escoltar-los en l'exercici responsable del deure de votar". El número 8 de la nota diu: "recordem novament que es reconeix la legitimitat moral dels nacionalismes o regionalismes que, per mètodes pacífics, desitgen una nova configuració de la unitat de l'estat espanyol. Com també que és necessari tutelar el bé comú de la nació espanyola en el seu conjunt, evitant els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública per causa de pretensions separatistes o ideològiques de qualsevol tipus". Diuen que els nacionalismes o regionalismes (per als bisbes deu ser el mateix) poden aspirar a una nova configuració de la unitat (aquesta és intocable) de l'estat espanyol. Quina configuració? El socialisme català fa trenta anys que predica el federalisme com l'encaix ideal amb l'estat. Però mai no ha pogut donar cap prova que aquest federalisme sigui possible, ni tan sols més fàcil que la independència. Són els dos -nació i estat- que hi han d'estar d'acord.

Encara més, l'estat espanyol mai no ha volgut reconèixer l'especificitat de Catalunya com a nació i interlocutor bilateral. La prova n'és la LOAPA, el famós "cafè per a tothom".

Diu que és necessari tutelar el bé comú de la nació espanyola en el seu conjunt. I el bé comú de la nació catalana, la seva economia, la seva llengua i cultura, no cal tutelar-les?

Finalment, diu que cal evitar la manipulació de la veritat històrica, per causa de pretensions separatistes. Qui ho diu i a qui ho diu? Un episcopat que va donar suport durant anys a una emissora que només feia que dir els mil penjaments dels catalans? Un episcopat que ha fet ús dels mil estratagemes, des de la divisió de la Franja de Ponent, a la divisió subreptícia de la diòcesi de Barcelona, l'elecció de bisbes desafectes a la realitat catalana, la desactivació del Concili Tarraconense, l'intent d'espoli del Museu de Lleida, per tal de debilitar Catalunya i reforçar la sagrada unitat? Per què no recrimina les manipulacions contínues de canals com Veo o Intereconomía i de diaris com El Mundo o La Razón i d'altres publicacions, que no pretenen sinó enverinar la societat espanyola? És que, quan es tracta de defensar la "sagrada unidad", tots els mitjans són permesos?

Diuen que no volen "entrar en opcions de partit". Però, al qui vulgui seguir totes les orientacions dels bisbes, ben poques opcions li quedaran.

Ja el 2005, amb motiu del Pla Ibarretxe d'un estat de lliure associació, l'episcopat espanyol condemnava tot intent d'emancipació com a "greument perillós, contrari al bé comú, atemptatori contra la convivència i moralment inacceptable". I en la nota actual considera perversa tota pretensió separatista. Diuen que ho fan en nom de la llei natural, "de la naturalesa i de la raó". No ho veia pas així Joan Pau II quan deia: "cada nació té dret a modelar la seva pròpia vida i construir el propi futur" (discurs a l'assemblea general de l'ONU, 6-10-1995).

La realitat és que l'episcopat espanyol, liderat per Rouco Varela, és molt més centralista que el mateix govern de Madrid i no ha permès mai que l'Església catalana és desmarqués ni un sol centímetre de l'espanyola. Amb la més pura mentalitat nacionalcatòlica, el cardenal Cañizares fins va arribar a escriure: "les comunitats que demanin o pretenguin l'autodeterminació perdran la seva identitat cristiana".

Però, el que em sap més greu és que entre els bisbes que formen part de la comissió permanent, que va aprovar la nota electoral, n'hi ha quatre de catalans. I no cal dir que cap dels bisbes catalans no s'atrevirà a aixecar la veu. Diu que ho fan en nom la comunió. Però per sobre de la comunió hi ha la veritat i els drets fonamentals d'un poble.