E
l projecte de Ferrocarril Transversal de Catalunya, que el govern tripartit de la Generalitat va concebre i presentar durant els anys de vaques grasses, ha anat entrant progressivament, durant els darrers anys, en el terreny dels impossibles. La Generalitat ha anat deixant clar que aquest no és un projecte en el qual es pugui pensar en un moment de retallades generals, però mai fins ahir no vam tenir un aclariment rotund. Ricard Font, director general de Transports, ho deixar ben clar a aquest diari: fins allà on avui és possible albirar, la realització del Ferrocarril Transversal queda descartada. Ja ho enteníem així, però agraïm la claredat. Cal afegir, immediatament, que això no impedeix que, en un nou context d'eufòria econòmica, el projecte segurament ressorgirà perquè res no agrada més als governs que presentar-se davant dels ciutadans amb idees enlluernadores, però tal com estan les coses, aquesta eufòria no es produirà, segurament, fins a una altra generació. A dia d'avui, i per als pròxims anys, el tren ràpid -velocitat alta, però per sota de la de l'AVE- amb ample europeu que havia d'unir Girona i Lleida passant per Manresa i per Igualada no està només ajornat, sinó mort i enterrat. El pas que queda per fer és veure si, efectivament, i al marge que sigui o no sigui possible pressupostàriament, un ferrocarril com aquest jugaria un paper realment útil i proporcional al cost enorme de l'obra. Però aquest és un debat per a després de la crisi. De moment, a Manresa i a Igualada cal celebrar que deixarem de sentir que la solució per a la connexió de la Catalunya central amb les línies d'alta velocitat és el ramal del Tren Transversal que es dirigeix cap al sud des d'Igualada. Descartat el famós ramal, la realitat és crua: la Catalunya central necessita ample europeu per a mercaderies -amb Iberpotash com a primer client- i una alternativa viable de connexió ràpida amb l'àrea metropolitana i amb l'AVE. El tercer carril de FGC pot resoldre la primera necessitat, però no hi ha res plantejat per a la segona. La comunicació amb tren entre Barcelona, Igualada i Manresa és lamentable. Això és el que s'ha de resoldre. I no es pot esperar una generació.
