o vull confondre a ningú. El títol de l'article es refereix a les expectatives de futur a la Catalunya Central per d'aquí a uns anys. Sincerament, no sé com aconsellar qui té la necessitat urgent de trobar feina immediatament. Només vull obrir una finestra per veure les oportunitats professionals que es crearan. I anotin alguns noms ampul·losos com a referència: Phoenix, Darwin i Leonardo. El món empresarial varia, creix i s'adapta a les circumstàncies del mercat. Fins fa cinc anys, en temps de bonança i de bombolla de la construcció, les inversions i les activitats miraven cap a aquest sector. I a principi i mitjan segle passat, el focus era la indústria tèxtil manufacturera. Res d'això existeix ara. Mentre empreses històriques com Perramon i Badia de Manresa i Gres Catalan de Calaf segueixen fent molt llarga la llista d'empreses que van tancant les portes, molts ens preguntem on (i de què) treballarà la gent d'aquí a uns anys. Alguns estudiants de secundària i els seus pares dubten sobre què han estudiar o cap on caldrà mirar per trobar un lloc d'ocupació a prop de casa. Feina per a un llicenciat o per a un operari segons el cas. Tots estem desorientats i ni jo ni ningú té respostes més enllà de valorar projectes que hi ha en funcionament, les inversions i els estudis anunciats. La primera conclusió, clara i rotunda, és que tots els nous projectes coneguts i d'entitat a la Catalunya interior els lideraran gent de fora. I l'altra és que totes les propostes potents, amb anuncis o confirmacions d'inversions multimilionàries, pertanyen al sector extractiu (mineria i energia). Sembla un trajecte contrari al que indiquen els temps actuals en societats altament desenvolupades com la nostra, però és el que tenim.
Súria i Sallent, amb les seves extraccions mineres, les inversions realitzades i en execució són la gran realitat. Centenars de milions d'euros per al projecte Phoenix es contraposen amb els riscos sobre els danys al medi ambient del Bages. Gas Natural redundarà en aquest sector amb el projecte d'instal·lar el primer magatzem de gas de tota la península al subsòl de Balsareny. Un altre cop la mateixa contraposició: una gran inversió i grans dubtes sobre la contaminació. Però, en cas de tirar endavant, hi haurà demanda d'universitaris amb formació tècnica especialitzada i llocs de treball de tots nivells.
I la complementen l'última moda en l'extracció de gas a casa nostra. Arriba d'Estats Units una nova tècnica anomenada fractació que sembla que permet trobar-ne a gran profunditat en llocs on fins ara no era possible. Com que és un sector molt regulat i controlat pel sector públic, s'han presentat sol·licituds per fer prospeccions al mateix moment que s'ha constituït una plataforma ecològica contrària. El debat estarà servit ben aviat. Reitero que és una nova pràctica que sembla que dóna resultat a Amèrica però que castiga el paisatge, la natura i els aqüífers. Però la temptació serà gran i pot canviar la dependència energètica d'Alger i dels altres països d'on Espanya importa 30.000 milions d'euro a l'any. És l'opció d'usar el gas extret a casa. L'anomenat Darwin vol explotar la plana de Lleida fins al Solsonès. I el Leonardo a Osona, el Bages i el Berguedà.
La pregunta central és a quin cost ecològic. I l'altra derivada per comparació amb les experiències nord-americanes és que allà tot esdevé un negoci privat entre privats. Aquí, aquests projectes estan totalment en mans del control dels poders polítics. Caldria dir-los que tinguin en compte que el rendiment econòmic que s'obtingui sigui en benefici de tota la societat (com passa a Noruega amb el petroli) i es prenguin les mesures per tal que els llocs de treball i l'expansió econòmica que generin derivin de forma prioritària en les empreses locals per mirar de veure si entre els de fora i els de casa som capaços de tirar el territori i les persones que hi viuen cap a un futur millor que el present.
