C
hávez, aquest estrany dictador, com diu Eduardo Galeano. Davant la mort d'una figura com Chávez, figura tan atacada en els mitjans de comunicació i en aquesta Europa que segueix creient, com ho creuen els Estats Units, que Amèrica Llatina és la seva reserva de matèries primeres, en un pensament colonialista mai extingit, toca dir unes paraules sobre una figura que es va oposar de manera contundent a aquest injust colonialisme, a aquesta voraç política espoliadora de les riqueses del seu país i dels seus països germans. Aquí n'hi ha alguns que li van cridar dictador per haver passat referèndums revocatoris, eleccions guanyades per àmplies diferències i massiva participació.
Al contrari del que tenim aquí, en diuen "campechano". Per haver expropiat latifundis i haver nacionalitzat empreses clau i reduït des de 2004 la pobresa a la meitat, li van cridar populista; aquí hem salvat bancs per vendre'ls, privatitzem empreses clau per a la nostra sobirania i economia i en diem democràcia. El van criticar per destinar els ingressos del petroli a la sanitat pública i a les missions d'alfabetització en els barris pobres. Aquí al pensament colonial d'alguns li és impossible acceptar el repartiment de la riquesa i sí que respecten els xeics de l'Orient Mitjà, d'on diuen que respecten els drets humans a cop de talons d'or negre. Chávez va ser un gran líder antiimperialista sobre el qual es podrà debatre, però al qual els colonialistes no van dubtar a qualificar com el seu gran enemic. Es perd una personalitat generosa i altruista com poques, un impressionant líder de masses i un home que va ser fonamental per derrotar els Estats Units en el seu principal projecte per a la regió en aquest segle: l'ALCA, i que va generar un torrent d'iniciatives i polítiques antiimperialistes: Banc del Sud, Petrocaribe, Telesur, Unasur i Consell Sud-americà de Defensa, entre tantes altres. Chávez ha estat crucial no solament pel despertar de Veneçuela i el seu camí cap a l'emancipació, sinó que ha estat un exemple per a tota Amèrica Llatina. Durant els 14 anys de presidència de Chávez el seu país ha assolit grans avenços socials, garantint l'accés de la població a la sanitat i a l'educació. La política de redistribució de la riquesa del seu govern ha aconseguit que hagi passat de tenir el 76% de pobresa l'any 1996, al 23% l'any 2010.
I quant a la pobresa extrema, s'ha passat del 40% l'any 1996 al 7,3 l'any 2010. I no oblidem l'intent de cop d'estat que va patir l'11 d'abril de l'any 2002, "com l'oposició veneçolana es va desemmascarar" i com gràcies a la mobilització popular Chávez recuperà el poder que havia guanyat a les urnes.
L'ampli suport rebut a cada votació va fer que guanyés amb clara diferència totes les eleccions presidencials, la darrera la de l'any 2012, amb més del 54% de vots per a la seva candidatura.
El president Hugo Rafael Chávez Frías va dedicar tota la seva vida a aconseguir una Veneçuela digna, sobirana i independent de l'imperi i una societat justa i lliure per al poble veneçolà, també per a Llatinoamericà i el món.
La guerra mediàtica i la manipulació dels sectors reaccionaris del món editorial i de comunicació van anar intoxicant tot el mandat d'Hugo Chávez, i van prosseguir en la seva llarga malaltia.
Estic convençut que la revolució bolivariana continuarà amb el suport del poble veneçolà i que "la figura del comandant Chávez passarà a la història com un líder que va tornar la dignitat al seu poble i va iniciar un canvi profund en la geopolítica, posicionant Amèrica Llatina com a model alternatiu a les polítiques neoliberals".
