L'EVANGELI

ESCOLTAR, CONÈIXER, SEGUIR...

20.04.2013 | 08:13
ESCOLTAR, CONÈIXER, SEGUIR...
ESCOLTAR, CONÈIXER, SEGUIR...

E
n tots els temps hi ha hagut personatges que, per la seva personalitat i el seu carisma, han sabut oferir quelcom a les persones del seu entorn i han aconseguit que pocs o molts s'interessin pel que ofereixen i es facin seguidors seus.
Això s'explicita, segons l'època i la cultura de cada moment, en formes i imatges diverses; en aquest cas en el pastor i el seu ramat d'ovelles, que encara que avui ens pot semblar totalment desfasat, segur que era vàlid en el seu moment i, per tant, amb les "traduccions" pertinents, aplicable en el moment actual.
És un procés que suposa uns passos que fonamentalment vénen marcats per uns verbs, unes accions o actituds, que ens porten cada cop més enllà si estem disposats a seguir el fil i a fer l'esforç de mantenir la continuïtat.
Escoltar. És fonamental saber destriar, saber distingir, entre tantes veus, tants sorolls, tantes xerrameques que sentim i que ens envolten, el que és important i el que no ho és, saber destriar el gra de la palla. I seguidament saber passar del "sentir" a "l'escoltar", és a dir, passar de la superficialitat per anar més a fons, cosa que comporta reflexió i discerniment i això suposa unes actituds i una dedicació d'espais de lloc i de temps per a fer-ho.
Conèixer. En sentit bíblic significa estimar, amor recíproc i generós, coneixement mutu, comprensió sense paraules, íntima comunió, relació personal profunda, plena acceptació i confiança.
Crec que d'aquí se'n deriva la dita popular que "només es pot estimar el que es coneix". És on ens porta l'escoltar quan sintonitzem, quan ens agrada, quan estem d'acord amb la proposta que se'ns fa.
Seguir. És la conseqüència lògica dels passos anteriors. Si estem convençuts de la noblesa i de la bondat d'una causa o d'un projecte, el més normal és que, dins de les nostres possibilitats, estiguem disposats a col·laborar-hi amb el nostre esforç, a dedicar-hi una part del nostre temps, a posar-hi una part de nosaltres mateixos.
Seria bo que sabéssim actuar així en les nostres activitats normals de cada dia, aconseguiríem una convivència més humana, ompliríem el món d'esperança, el faríem més habitable, més digne i faríem més feliç tothom. Però l'evangeli va encara més enllà en el sentit que el que ofereix Jesús és, amb aquesta manera de viure, omplir l'existència humana de sentit, és assegurar que l'anhel de transcendència que tots portem dins nostre trobarà acompliment i plenitud. Bé, no és pas el meu fort -ni de bon tros- fer disquisicions teològiques, em sento tan petit... Però d'una cosa sí que estic segur: si tots plegats fóssim capaços de viure seguint l'estil de vida que ens proposa Jesús a l'evangeli, no esteu segurs que el nostre món funcionaria molt millor de com ho fa actualment? A qui seguim?

Enllaços recomanats: Premis cinema