EDITORIAL

L'espiral de la c-55 i l'autopista

La C-55 és irreformable i la Catalunya Central (no només el Bages) necessita una via gratuïta d'alta capacitat

12.03.2016 | 07:50

El Govern de la Generalitat sempre ha respost a les crítiques per la ratera en què ha convertit la C-55 amb l'argument que l'únic realment important és la seguretat. Gairebé amb aquestes paraules ho va dir el conseller sota la responsabilitat del qual es va fer la reforma que s'està enllestint, Santi Vila, i gairebé amb les mateixes paraules ho va reblar l'avui vicepresident, Oriol Junqueras. La idea subjacent és: sabem que estem muntant un artefacte, però estem cansats de disgustos i amb això assegurem que serà una carretera segura. Ahir, un accident amb un ferit que està lluitant per la seva vida al Parc Taulí va mostrar la dura realitat: l'artefacte en què estan convertint la C-55 la fa més segura, sí, però igualment no hi garanteix que no hi hagi accidents molt greus. I la pregunta que aflora és: si ni tan sols no es garanteix la seguretat de forma més o menys definitiva, on queda l'argument que sustenta la transformació de la C-55 en una carretera que gairebé no mereix aquest nom?

El nou conseller de Territori, Josep Rull, va reunir-se ahir amb el Consorci Viari, que aplega el Consell Comarcal, els ajuntaments i representants de la societat civil del Bages. Venia a anunciar que la Generalitat rectifica l'absurd que havia perpetrat amb els descomptes de l'autopista, que només permetien gaudir de preus més baixos els conductors que feien desplaçaments estrictament dins la comarca, sense continuar cap enlloc més. El resultat està a la vista: dos mil usuaris en total, que poden ser un grapat de conductors que utilitzen el servei repetidament. Una gota insignificant en la immensitat dels 30.000 vehicles d'intensitat mitjana diària de la carretera que es pretén descongestionar. Ahir, Rull va posar les coses al seu lloc: els descomptes seran mínims, però si més no seran intel·ligibles, i se'n farà una nova promoció. En resposta, el Consorci Viari li va demanar que s'alliberi la C-16 entre Sallent i Sant Vicenç. La resposta, com era de témer, va ser que això significaria un rescat parcial de la concessió de l'autopista, aquest contracte que la Generalitat no ha fet públic mai.

La Generalitat s'ha anat ficant en una espiral que no deixa d'enroscar el problema cada vegada més. La C-55 és irreformable i la Catalunya Central (no només el Bages) necessita una via gratuïta d'alta capacitat. Els pegats que s'han realitzat aporten més seguretat (per bé que insuficient, com es va comprovar ahir) al preu de convertir la C-55 en un passadís sempre pendent d'un fil que pot col·lapsar tot el Bages amb un simple accident, com ja s'ha pogut comprovar. Aquest no és el camí. El camí per donar a aquest territori una comunicació per carretera eficient per a ciutadans i empreses, equiparable a la que tenen l'Anoia o Osona, és obrir l'autopista, oi més ara que podrà connectar amb el quart cinturó. Es pot fer per fases o progressivament, però aquest és el camí. Segur que no ho és anar enroscant el problema amb obres entrades amb calçador mentre l'autopista va buida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema