EDITORIAL

Grans i petites desconegudes

Catalunya es coneix poquíssim a ella mateixa i, en concret, desconeix profundament les nostres ciutats

23.04.2016 | 07:28

La imatge de les ciutats no és només un element decoratiu. En el món modern, la imatge ben treballada esdevé una marca que es pot traduir en diners. És fàcil d'entendre amb un exemple ben local: si una empresa de mitjons fa constar al seu packaging que és de Barcelona, aquesta etiqueta li obrirà portes a tot el món; si hi posa que és d'Igualada també serà un actiu, si més no a Catalunya; si hi posa que és de Manresa no sumarà tant, però no farà nosa. En canvi, si l'empresa dissenya software, la marca Barcelona serà relativament positiva, mentre que les marques Igualada o Manresa no ho seran gens. A un productor de software de Manresa li serà difícil resistir la temptació de portar el domicili social a Barcelona. I alguns ho estan fent.

L'enquesta que ha elaborat aquest diari i que avui publica al Dossier de Sant Jordi pretén fer una modesta aproximació a la imatge actual de les nostres ciutats dins mateix de Catalunya. No és un exercici científic, però sí que permet detectar les tendències principals. Que són dues: Catalunya es coneix poquíssim a ella mateixa i, en concret, desconeix profundament les nostres ciutats. Els nivells d'ignorància dels barcelonins en particular resulta alarmant. A ulls dels catalans, cap de les nostres capitals comarcals no té uns atributs clars, amb l'excepció de Puigcerdà, que sí que és identificada amb conceptes relacionats amb el turisme. Són una mica més coneguts els principals elements patrimonials o culturals de cada ciutat (la Patum té un nivell de notorietat molt considerable, i tampoc no és menyspreable el nombre de respostes que obtenen la Seu i la Cova), però estem a anys llum de tenir imatges perfilades, identitats clares, marques impulsores. Per a Manresa en concret, hi ha una notícia bona i unes quantes de dolentes. La bona és que la majoria de catalans la veuen com una ciutat d'unes certes dimensions, clarament més gran que les del seu entorn, i candidata natural a ser la capital de la Catalunya Central; la dolenta és que quan els ciutadans valoren les diferents ciutats per temàtiques, gairebé totes la superen. La desborda clarament Girona, conclusió que segurament era del tot esperable, però també la deixa enrere Vic, que és considerada més comercial, atractiva, important, històrica i moderna, i només una mica menys industrial. Vic és una ciutat clarament sobrevalorada, sobretot pels mateixos manresans, però la creació d'imatge va, justament, d'això.

L'enquesta dóna pistes que presenten Manresa com una ciutat que té unes condicions naturals de lideratge territorial que no està explotant. El lògic és que una ciutat que és percebuda com a més gran que les del seu entorn sigui percebuda també com a més important i més comercial. Si no és així, com passa a Manresa, alguna cosa no funciona, i els seus líders polítics, econòmics i cívics haurien d'analitzar seriosament què és. Berga i Solsona, que tenen un futur orientat al turisme i les activitats de natura, han de trobar preocupant no ser gens associades amb aquests conceptes. I Igualada pot confirmar que la seva aposta industrial té la visió general a favor, però hauria d'anotar que, per tota la resta, és vista com a molt poc rellevant.

L'enquesta convida a aprofundir en la matèria. Fer campanyes promocionals com la que ha iniciat Manresa segur que és positiu. Tanmateix, tot indica que el seu mal reclama molt més que campanyes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema