El Barri Gòtic de Barcelona, tal com el coneixem, és parcialment mentida. El seu aspecte actual, que tants turistes atrau, és del segle passat. La façana de la catedral, el pont del carrer del Bisbe, les obertures de la Casa dels Canonges, un munt de portes i finestres de cases i palaus, són afegitons de les primeres dècades del segle XX. Al costat d'exteriors genuïnament gòtics n'hi ha una bona colla de premeditadament neogòtics. En una era de bonança, la ciutat va fer una operació de maquillatge d'una part de la ciutat vella, però no per modernitzar-ne l'aspecte, sinó per disfressar-la de glòries passades. El modernisme i el noucentisme ja tenien espai per desenvolupar-se en la retícula de l'Eixample que s'anava omplint; dins l'antic clos murallat, a l'entorn dels grans edificis institucionals, es va fer el procés contrari, i els immobles d'aspecte banal es van disfressar per recrear una imatge idealitzada dels millors anys dels reis catalans. Avui milions de turistes admiren aquest gòtic postís en uns carrers i cases que tanmateix ja existien a la veritable època gòtica. I a aquests turistes els agrada. Ho troben tot plegat molt autèntic i coherent. Encara més: als barcelonins també els agrada, tant als que saben el truc (que cada vegada són menys) com als que no. L'anomenat Barri Gòtic té, sens dubte, un aspecte «gòtic», amb independència de quin aspecte tenia realment el barri de la catedral als segle XIV i XV.
Però a Manresa es veu que no ens agrada enganyar el personal aplicant una disfressa d'època a les reformes dels edificis antics per raó de funcionalitat, ampliació o reparació de danys. La casa consistorial de la plaça Major, construïda en època barroca, tenia un problema d'accessibilitat: no hi havia cap ascensor. Per solucionar-ho li van fer a la part del darrere un afegit que no amaga la condició de tal, d'aspecte descaradament modern, i que ha guanyat algun premi. No enganya a ningú, però és un cos estrany. Algú es va plantejar com ho haurien fet els arquitectes del barroc? Ara toca plantejar la millora dels accessos al Museu Comarcal, a l'edifici de l'antiga escola Sant Ignasi, i alhora quina solució es dóna a la paret mitgera que ha quedat a la vista per l'enderroc de la Sala Ciutat. I la solució presentada torna a ser un volum modern que s'enganxarà i sobreposarà a un mur construït fa dos segles i mig. Un objecte que potser serà interessant i qui sap si gua-nyarà algun premi. Ja veurem si queda bé o si grinyola.
