Del missatge televisat de Puigdemont, a banda de la crítica del que havia fet el rei 24 hores abans, cal destacar-ne una insistència i una absència. Insistència: la que va tenir en el concepte de mediació. Tres cops apareix la paraula: «aquest moment demana mediació», «la meva disposició a emprendre un procés de mediació», «les opcions de mediació que ja hi ha sobre la taula». Absència: la d'un concepte que no es diu pel seu nom en cap de les 1.179 paraules del text: «independència». Només parla d'«aplicar el resultat del referèndum», que potser vol dir el mateix, però no ho explicita. En un discurs mesurat com aquest, en què cada frase és pensada i sospesada, ni les absències ni les insistències no són casuals.
La mediació és un procediment voluntari orientat a facilitar la comunicació entre dues parts en conflicte perquè, amb l'ajuda del mediador, gestionin elles mateixes la solució a les seves diferències. Aquests dies s'han alçat moltes veus demanant que els governs català i espanyol busquin mediadors que els ajudin a sortir de l'atzucac. Puigdemont s'hi apunta, però no Rajoy. Qui demana una mediació està disposat a cedir en una part de les seves posicions; en altre cas, no cal ni començar a treballar. O l'apel·lació del President és només aparença d'ànim dialogant, o hi ha alguna disposició a la cessió, que no serà compartida per la totalitat de forces que han fet possible arribar on som. Després d'aconseguir celebrar el referèndum i de la mobilització i l'aturada general de dimarts, hi ha moral de victòria, però la mediació és una mena de temps mort, i aquesta no és una pràctica habitual dels equips que van guanyant.
Del missatge de Puigdemont cal destacar-ne que va imitar l'hora i el format del discurs reial, i això també forma part del contingut. Estava dient: el President de la Generalitat no és menys que el monarca. Escenografia i gestualitat també deien coses: extrema gravetat darrere la taula (obstacle) en un, porta oberta i a peu dret (accessible) en l'altre. Però la gran diferència rau en el fet que el discurs del rei el van emetre totes les cadenes generalistes espanyoles i catalanes; en el del President no es va donar la recíproca. Potser sí que a tot arreu hi ha dèficits d'informació, però la insuficiència és molt més acusada en un costat que en l'altre. Aquí basta amb un minut de zàping per saber el que pensen allà, mentre que allà han d'entrar a Internet i navegar entre taurons per saber el que es pensa aquí.
