El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb el suport del grup parlamentari de Junts pel Sí, va fer ahir un pas enrere que rebaixa la pressió que domina la vida política, social i econòmica de Catalunya, en declarar l'ajornament de la declaració efectiva d'independència que, tanmateix, va assumir i va signar juntament amb tots els diputats de Junts pel Sí i amb el Govern. Va ser una fórmula rocambolesca de fer les coses, però el fonamental és que, en un dia en què la tensió hagués pogut enfilar-se fins a cotes màximes, Puigdemont va obrir una porta al diàleg i va marcar un compàs d'espera que, com a mínim, permet albirar esperances que el conflicte pugui tenir una sortida basada en el pacte. Ara com ara, no hi ha cap indici concret que ho avali, però donar temps i obrir la mà permet, si més no, alimentar-ne l'esperança. Al marge de les lectures polítiques que en pugui fer cadascú en funció de les seves idees i dels seus objectius, obrir una porta al diàleg és positiu. Cal esperar que el govern espanyol reaccioni actuant en la mateixa direcció.
