És més a prop el consens de cara a la investidura de president de la Generalitat? S'avença en l'acord imprescindible que s'ha d'aconseguir per formar nou govern? Se'n sap poca cosa de cert en aquest moment, tret que la pressió per arribar-hi augmenta i la tensió entre els que inevitablement han d'acabar signant un acord, també. I dimecres que ve ja farà ja dos mesos de les eleccions del 21 de desembre. Tothom és conscient que el moment és molt greu. Tothom sap que la unitat és imprescindible. Tothom sap que seria un suïcidi polític entretenir-se en lluites fratricides mentre el 155 continua fent cada dia més estralls. Tothom ho sap, però de moment la investidura i el nou govern s'encallen. Optimistes de mena que som, tothom afirma també que és segur que s'arribarà a un acord, no només per la predisposició general a obtenir-lo, sinó també pel daltabaix que suposaria que els defensors de la república no s'entenguessin i calgués convocar noves eleccions.
Però com passa infal·liblement en aquestes situacions, l'Estat sempre s'encarrega de despertar-nos i espavilar-nos. Rajoy no ha tingut temps de rebre el president del Parlament, Roger Torrent. Però sí que n'ha tingut per parlar durant una hora i mitja amb el nucli dirigent de Societat Civil Catalana, a la qual ha fet un elogi retòric: dir-los que comparteix amb ells l'anhel de fomentar la cohesió i la convivència entre els ciutadans de Catalunya. I a més de lloances, segur que Rajoy els ha parlat d'una de les seves intencions fonamentals: intervenir en l'escola catalana i eliminar el sistema d'immersió lingüística. Plantejant aquest objectiu, que el PP ja ha començat a proposar explícitament, Rajoy sap que trobarà el suport polític de Cs, dels grupuscles de la dreta més recalcitrant, com la mateixa Societat Civil Catalana, i fins i tot d'una bona part del PSOE. Igual com en trobarà per atacar a fons una altra estructura fonamental del nostre país: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, o sigui, els diferents canals televisius de TV3 i les diverses emissores de Catalunya Ràdio. Atenció, doncs. La gran operació que pot fer possible l'ocupació del govern català per part de l'Estat a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució és la desnaturalització de l'escola catalana i la conversió de TV3 en una televisió domesticada, simplement «regional» i de contingut «antropològic», com pretenia José María Calviño, director de RTVE en el moment de néixer TV3.
Adulteració de l'escola catalana i submissió de la Televisió de Catalunya. Afebliment de la llengua i domini dels mitjans de comunicació. Aquests són, entre d'altres, objectius explícits del 155. Com també l'ofegament econòmic de la Generalitat per impedir així qualsevol política de progrés social, assistencial, etc. que pugui fer atractiu el desenvolupament de la república catalana. Tot plegat fa veure prou nítidament la urgent necessitat de superar divisions i partidismes, d'investir el president del país i de nomenar el govern que recondueixi decididament un situació cada cop més difícil. I que encapçali l'energia col·lectiva que ja existeix per superar-la.
