El futur de les colònies tèxtils va ser negre després de la progressiva aturada de l'activitat. Els passos que es van fer van anar encaminats més a preservar el patrimoni que no pas a gestionar el sòl com un bé d'interès per a noves activitats. I en un temps de bonança on no es veien els límits al creixement de l'activitat econòmica els experts urbanistes van veure que es podia mantenir l'essència de les construccions sense perdre l'interès de noves activitats. Les tecnologies de la informació, el contacte amb la natura, s'intuïen com a solucions de futur. El pas per la crisi mostra noves realitats. El passeig per les actuals colònies, en general, mostra en el millor dels casos una residències de baixa qualitat on hi ha escassa activitat i una població envellida que possiblement necessitaria un accés més fàcil als serveis. De les inversions, del rellançament, de l'arribada de nous impulsos econòmics se'n parla més aviat poc. Ara ja es demana no ser gaire restrictius urbanísticament.