I qui diu matemàtiques, diu filosofia, gramàtica, música o dibuix. Per què ensenyem tot això a les escoles i instituts i no ensenyem educació viària? D'acord, tots haurem de sumar i restar alguna vegada a la vida, tots haurem de reflexionar i prendre decisions, escriure un text o dibuixar un esbós... Però tots, absolutament tots i totes, formarem part del teixit viari, com a conductors, copilots o vianants. Tots tindrem, en algun moment, entre les nostres mans un volant, ens asseurem al costat del conductor, anirem de paquet en una moto, creuarem un pas de vianants, o passejarem pels carrers i places de les nostres ciutats.
La seguretat viària forma part de la nostra vida, a totes les edats i visquem on visquem. Per tant, l'educació viària també hauria de formar-ne part, des de cada aula de cada escola i de cada institut. Cal que les nenes i els nens, des de ben petits, rebin tota la informació i reforços necessaris, tant per part de l'escola com de la família, per interioritzar la importància de la seguretat viària i per créixer essent uns vianants responsables primer i després, potser, uns conductors també compromesos amb la seguretat.
Al Montepio ho tenim clar. I allà on l'Administració no pot arribar, per falta de recursos o d'un projecte formatiu prou sòlid, mirem d'arribar-hi nosaltres. El nostre objectiu és clar: a les carreteres, zero víctimes. Aquest va ser el lema del Conductàlia Berga d'aquest any i aquest és l'esperit que, any rere any, intentem contagiar als joves de la Catalunya Central. El Conductàlia Berga i el Conductàlia Manresa agrupen gairebé 1.500 joves cada any, que durant un matí escolten les recomanacions i els testimonis de cossos d'emergència i seguretat i professionals mèdics.
El procés sempre és el mateix: els nois i noies, de 16 i 17 anys aproximadament, arriben esverats i contents d'haver-se escapat d'assistir a classe durant un matí. El Teatre Municipal de Berga o el Kursaal de Manresa s'omplen de xivarri, riures, crits i xiulets. Centenars de joves d'aquesta edat no són fàcils de fer callar...
Comença el Conductàlia, comencen les ponències, comencen els testimonis, i les sales van quedant en silenci, es va esmorteint el soroll, se sent algú tossir aquí o allà, alguna rialleta dissimulada molt de tant en tant... I el procés va in crescendo: cap al final del matí arriben els testimonis més durs, els de les víctimes dels accidents. Surt algú a l'escenari amb cadira de rodes explicant que la seva vida anterior va quedar estesa en un revolt d'una carretera o que per no portar jaqueta amb proteccions aquell dia mai més podrà tornar a caminar; surt algú altre que, amb la mirada perduda cap al sostre de l'escenari, recorda encara amb dolor, amb molt de dolor, com fa 20 anys va perdre el marit i la filla perquè un altre cotxe corria massa...
Els teatres han quedat muts. Si encenguéssim els llums veuríem alguna llàgrima aquí i allà. Cau el teló.
Una estona després, aquells nois i noies passegen pels carrers de Berga, de Manresa, d'Artés, de Gironella, de Solsona... i un li diu a l'altre «vigila abans de travessar», tot agafant-li el braç abans de creuar un pas de vianants.
Entre tots, podem fer joves més responsables com a conductors i com a vianants. Amb l'exemple a casa i la formació a l'escola, podem avançar cap a una altra societat més conscienciada i segura. Nosaltres, us ho ben assegurem, treballem per fer-ho realitat. A la carretera, zero víctimes!
