Judith Roca és la degana de la facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida. És la responsable, també, dels estudis d’aquestes dues disciplines que s’estan duent a terme al Campus Igualada de la mateixa universitat. I d’un projecte educatiu recentment premiat, el SAVI, que és un sistema d’aprenentatge virtual aplicat a casos que són propis del grau. La simulació ja era una pràctica molt ben valorada en l’aprenentatge, i amb el SAVI es fa un pas més cap a la formació en metodologia virtual.
El projecte SAVI, que s’ha creat al Campus d’Igualada de la facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida ha rebut el premi Vicens Vives per la seva innovació docent. Què aporta a l’ensenyament?
És un projecte de simulació clínica audiovisual i l’aportació és que combina la simulació clínica amb metodologies educatives tecnològiques. La simulació permet treballar aspectes clínics en un entorn controlat i gairebé com si fos real. Et permet aprendre a partir de l’error. Quan fas simulació real consumeixes molts recursos i aquesta possibilitat de fer-ho amb un entorn virtual et permet poder-la repetir tantes vegades com volem. No és el mateix fer-ho real que virtual, però també et permet treballar amb molts alumnes alhora.
L’estudiant avança en el cas a mesura que les decisions que pren són correctes?
Això mateix. El cas evoluciona en funció de les respostes. Si l’estudiant no pren una decisió correcta, té possibilitats de rectificar. També hem introduït píndoles formatives, de tal manera que si creiem que en prendre la decisió es passa per un punt que cal reforçar, el programa farà emergir aquest píndoles.
És un sistema que ha nascut per a una assignatura en concret o pot ser un model que es vagi aplicant a altres?
Volem ampliar casos, tenint en compte que la simulació clínica és transversal a la nostra facultat. El cas que hem creat està pensat per a un estudiant de segon curs, i la intenció és poder crear més casos per a altres cursos.
Ha despertat interès en altres centres?
Hem començat ara amb el tema de la divulgació científica. A part del projecte pròpiament, també hem fet estudis de resultats d’aprenentatge, satisfacció de l’alumnat, nivells d’estrès. Estem en aquest moment de difusió.
Em deia que han estat estudiant, també, el nivell de satisfacció de l’alumnat, entre d’altres temes. I què hi diuen els alumnes?
Ens donen un nivell de satisfacció molt alt, perquè, en realitat, estàs parlant en el seu idioma, el tecnològic. El programa, a més a més, té conceptes de gamificació. És a dir, a mesura que vas resolent el cas, el programa et va puntuant i l’alumne sap si ha tret un 100% de respostes correctes o un 90% o un 50%. I per a ells és un estímul. També els mesurem l’aprenentatge, amb un examen pretest i un altre posttest. També hi ha un tema d’estrès. La simulació real fa que l’alumne s’exposi més davant d’un professor i altres alumnes, que no pas amb un ordinador.
I el SAVI cap on ens durà, cap a suprimir la pràctica real?
No. La nostra proposta és un complement més, és afegit a la resta de pràctiques en simulació o reals que fan els nostres alumnes. La potencialitat d’una simulació immersiva no és comparable amb una interrelació amb una màquina.
Escolti, vostè que és degana. Catalunya pot està contenta amb la formació d’infermeria i fisioteràpia?
Crec que la societat pot estar ben tranquil·la perquè tant en les universitats públiques com les privades, la formació és excel·lent. I la relació entre els diferents centres també és molt bona a nivell de Catalunya, i fins i tot Andorra i Balears. Els nostres estudiants, quan marxen fora, en Erasmus o bé a treballar, estan molt preuats. També és molt important el bon nivell dels hospitals i els centres on els nostres alumnes fan les pràctiques.
Però ens falten infermeres.
Això és real. A nivell de Catalunya i d’Espanya.
Què cal fer?
A Catalunya hem incrementat gairebé 600 places a preu públic. La part que li pertoca a la universitat hem complert. Nosaltres tenim 80 alumnes més. Però hi ha una altra part ja en l’àmbit assistencial que també ha de canviar. Això vol dir millores de les condicions laborals, més reconeixement de la professió.
Amb les 600 places més es cobreix la demanda actual?
Catalunya no té capacitat per generar més places. La formació està vinculada a les pràctiques i els centres assistencials ja estan ocupats. No ens podríem plantejar de formar 100 joves més a Igualada per fer infermeria. La formació és teoricopràctica i no hi ha més espai a l’hospital i als centres on els nostres alumnes fan les pràctiques.
