El 2 d'octubre aquest diari avançava la notícia: una iniciativa empresarial preveia reconvertir les instal·lacions de la vella central tèrmica de Cercs (que va acabar la seva activitat el 31 de desembre del 2011) en una planta incineradora de residus industrials «no perillosos» per obtenir-ne energia elèctrica renovable: Ecocercs Energy. Es tracta d'una proposta de l'empresa manresana EmSpain Waste&Treatment a través del promotor Lluís Basiana, d'EM Grup, un grup d'enginyeria especialitzat en projectes ambientals i que aplega diferents inversors.
Els promotors han anunciat una inversió de 130 milions d'euros finançats per entitats bancàries que inclouen la compra de totes les instal·lacions de la central, la reforma dels edificis existents, la construcció de les noves instal·lacions i l'adquisició de la infraestructura tecnològica necessària. Preveuen crear 60 llocs de treballs directes i un centenar d'indirectes, majoritàriament de la comarca. Calculen que la planta funcionarà a principi del 2023. El dia 13 de desmebre van presnetar el projecte executiu a la Generalitat, l'administració encarregada de decidir sobre la proposta i d'atorgar l'autorització ambiental. Els promotors esperen tenir-la a final del 2020. Preveuen cremar anualment 332.000 tones de residus , entre d'altres 100.000 tones del rebuig de les fragmentadores de vehicles, 55.000 tones de fangs procedents de processos industrials i 22.000 tones anuals del rebuig industrial, per exemple. Estimen que la planta estarà 7.500 hores en funcionament a l'any per produir els 254 milions de kW.
L'empresari manresà Lluís Basiana ja va va plantejar el 2001 una planta a Navàs per tractar purins i fer energia, i el 2011, restaurar una argilera a Sant Mateu de Bages omplint-la amb bales de residus que no han tirat endavant per l'oposició veïnal.
En el cas de Cercs, el mateix dia que Regió7 llançava la notícia es va començar a crear la Plataforma AntiIncineradora de Cercs impulsada per particulars, entitats i partits com ERC i la CUP i a la qual s'han anat sumant ajuntaments, com el de Berga. La PAIC ha liderat una campanya d'oposició frontal al projecte des del primer minut. En tres mesos han aconseguit pronunciaments en contra d'aquesta iniciativa de la majoria dels 31 ajuntaments del Berguedà a través dels seus plens, també el del Consell Comarcal del Berguedà, del Bages, el Solsonès o la Diputació de Barcelona i d'Ajuntament com el de Manresa.
Els arguments per oposar-se a una planta incineradora de residus industrials és que és un projecte que serà nociu per al medi ambient i la salut de les persones i que no encaixa amb un Berguedà que aposta per la cura del medi ambient amb la implantació del nou models de gestió de residus com la recollida del porta a porta- I que s'ha d'avançar cap a la reducció de residus i no pas cremar-los perquè les emissions són nocives.
Així mateix les plataformes antiincineradores del país, entre les quals la de Cercs, han presentat als grups polítics del Parlament de Catalunya una proposta de moratòria per impedir la posada en marxa i l'ampliació de cap incineradora de residus. Aquesta moratòria impediria que el projecte de crema de residus industrials es materialitzés. L'objectiu del moviment és que la proposta es debati al ple del Parlament.
L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, s'ha quedat sol defensant que aquest projecte, i la necessitat d'analitzar-lo no abans sinó un cop els promotors l'hagin presentat. En aquest sentit ha explicat que el consistori té un acord de col·laboració amb la UPC per rebre assessorament.
Calderer ha dit que cal valorar les oportunitats que pot suposar una iniciativa com aquesta -sempre que compleixi la legislació aplicable- per crear llocs de treball i generar activitat econòmica en un municipi despoblat i envellit, uns mals que pateix el Berguedà en el seu conjunt.
