28 de desembre de 2019
28.12.2019

Runam parat, restauració pendent

El 29 de juny s'oficialitzava l'aturada dels abocaments al que és el dipòsit salí més gran de Catalunya, el del Cogulló de Sallent, després de prop de cinc dècades de creixement El repte és ara la retirada de la muntanya, i per fer-ho es preveu que calen 50 anys

27.12.2019 | 23:25
El 29 de juny es va fer l'acte oficial de clausura dels abocaments al runam del Cogulló de Sallent, amb la presència del conseller de Territori, Damià Calvet

El 2019, i molt concretament el dissabte 29 de juny, quedarà marcat amb lletres grans a la història de la mineria al Bages, tot i que el capítol que l'ha protagonitzat no és un punt final, sinó que hauria de ser un punt i seguit.

En aquella data es va oficialitzar l'aturada dels abocaments al runam salí del Cogulló de Sallent, una de les grans icones visuals (en positiu i en negatiu, segons la interpretació que en faci cadascú) de l'explotació de la potassa durant les últimes cinc dècades. El 29 de juny es va formalitzar, doncs, el que era un final llargament anunciat (per ordre i acord judicial), tot i que en aquell moment ja feia uns dies que al runam no s'hi estava aportant material. Ara fa sis mesos, doncs, la muntanya artificial del Cogulló va parar de créixer. Però, com es deia a l'inici, aquest capítol, certament transcendental, s'ha d'entendre com un punt i seguit, o com un punt i a part.

D'una banda, perquè els runams salins del Bages encara tenen i tindran continuïtat activa en el runam del Fusteret, a Súria, ja que en aquest cas s'hi continuarà abocant (serà l'últim que es clausurarà). Però també, i aquest és l'aspecte clau, perquè l'activitat ha de tornar al Cogulló, no pas per seguir-hi abocant sinó, precisament, per revertir la situació generada des de fa més de quaranta anys, per començar a extreure'n la sal acumulada fins a l'eliminació d'aquesta muntanya artificial, restabliment que es calcula per a d'aquí a uns 50 anys.

I és que, finalment, ICL pràcticament va esgotar els dos anys de pròrroga concendits per als abocaments al Cogulló, temps durant el qual el dipòsit va acabar incrementant el 3,3% la quantitat de material que contenia quan se li va concedir. A llarg d'aquests dos anys extres, l'empresa va portar fins al runam sallentí 1,6 milions de tones de material, que van fer que en la finalització de la seva vida activa hagi acumulat uns 49 milions de tones. El Cogulló que queda ocupa una superfície de 48 hectàrees (9 estadis del Barça), té una alçada des de la base, que ICL situa en un total de 140 metres, i finalment s'ha assolit una cota de 523 metres sobre el nivell del mar.

D'acord amb el pla de restauració proposat per ICL Iberia Súria&Sallent i beneït pel govern català, el procés de restauració es començaria pel de la Botjosa de Sallent. Un dipòsit salí que es va utilitzar per abocar-hi la sal i el material de rebuig provinent de l'extracció de la potassa abans que s'habilités el del Cogulló, i que està inactiu des de la dècada dels 70, quan la que llavors n'era l'empresa explotadora, Potasas Ibéricas (de titularitat de l'Estat), el va tancar definitivament. Es calcula que conté uns 4 milions de tones de material, i fa uns mesos l'empresa ja hi va dur a terme sondejos per programar aquesta explotació i restauració. Després de l'obtenció prèvia dels permisos necessaris per començar-hi a actuar, que l'empresa calcula obtenir al llarg de l'any que ve, es preveu que els treballs de restauració d'aquest dipòsit s'allarguin durant un temps aproximat de cinc anys.

Un cop entri en funcionament el nou col·lector de salmorres amb una capacitat ampliada, es podrien arribar a compatibilitzar els treballs de restauració del runam de la Botjosa amb l'inici de les tasques d'explotació i retirada de material del del Cogulló. És entre tots dos dipòsits que es calcula aquest termini de mig segle per materialitzar la restitució completa de l'espai que ara ocupen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook